arrow-circle-down arrow-circle-left arrow-circle-up arrow-down arrow-left arrow-line-right arrow-right arrow-up ballon close facebook filter glass lock menu phone play point q question search target twitter
X

Enquesta Arquia 2014. Noves tendències: especialització i diversificació

enquestes
26 mayo 2015

L'Enquesta Arquia 2014, realitzada per la Fundació Arquia, revela que hi ha una tendència incipient entre els professionals i els estudiants d'arquitectura cap a l'especialització, la diversificació i la recuperació d'activitats, mitjançant l'ampliació dels estudis o la col·laboració amb altres professionals. Aquesta és una de les conclusions principals de l'estudi nacional que la fundació realitza periòdicament a arquitectes des de l'any 2003 i a estudiants d'arquitectura des de l'any 1998.

Més de 4.300 participants han contribuït a crear aquest nou barem de l'estat de la professió marcat pels efectes de la crisi econòmica. Un 99% dels enquestats destaquen l'impacte negatiu de la conjuntura econòmica i posen la vista en el futur, en les possibilitats que planteja la rehabilitació i la reorientació de les seves carreres per explorar noves oportunitats.

La gran majoria dels estudiants destaquen problemes potencials a l'hora d'accedir al mercat laboral, però plantegen solucions com l'especialització a través d'estudis de postgrau complementaris en altres àrees o la recerca de treball a l'estranger. En aquest sentit, un 37% pensen a treballar fora del territori nacional com una alternativa satisfactòria per exercir la professió.

Respecte a la formació que reben, la majoria opinen que la qualitat de l'ensenyament de l'arquitectura a Espanya és mitjana-alta; tenen com referents figures com Siza, Foster, Herzog & de Meuron, Campo Baeza o Moneo, i volen viatjar majoritàriament als Estats Units i al Japó pel seu elevat interès arquitectònic.

Entre els col·lectius d'arquitectes s'observen diferències importants en funció de l'edat. Així, per exemple, gairebé tots els majors de 35 anys estan col·legiats, i dos terços exerceixen com a professionals liberals. Per sota d'aquesta edat, la meitat no estan col·legiats i només un de cada tres exerceix com a professional liberal.

Hi ha consens entre els enquestats a defensar la professió delimitant-ne les competències i fomentant el seu paper a la societat, mitjançant l'afirmació de la qualitat com a referent de la seva bona pràctica professional, i l'impuls de la rehabilitació d'habitatges i altres edificis. Respecte a les grans tendències que afecten la professió, coincideixen que tendiran a formar-se equips multidisciplinaris i cobrarà més importància el seu paper com a professionals amb un perfil polivalent.