arrow-circle-down arrow-circle-left arrow-circle-up arrow-down arrow-left arrow-line-right arrow-right arrow-up ballon close facebook filter glass lock menu phone play point q question search target twitter
X

Àrea Professional/Fòrum

I Fòrum arquia / pròxima València 2008: Orígenes y desacuerdos

 

I Fòrum arquia / pròxima Valencia 2008: Orígenes y desacuerdos’

 

 

29, 30 i 31 d'octubre de 2008- Paranimf. Edificio Rectorat. UPV

El I Fòrum arquia/pròxima Valencia 2008: Orígenes y desacuerdos, va comptar amb una assistència de 385 participants. En format de debat obert va analitzar les conclusions arquitectòniques i sociològiques extretes de les 769 realitzacions presentades en l'edició 2006-2007 de la biennal arquia/pròxima pels 286 arquitectes participants.

El tema Orígenes y desacuerdos reflecteix la gènesi del programa. Reflecteix el desenvolupament i la sistemàtica de l'inici de la documentació de manera proactiva dels principis i resultats d'aquells que inicien la seva activitat professional com a arquitectes a Espanya; i d'altra banda, reflecteix els desacords, la degradació i els prejudicis com a base d'un conflicte, un debat, que en la seva relació amb la realitat, i especialment amb els futurs models d'ensenyament de les escoles d'arquitectura espanyoles, pot contribuir a la reactivació social de l'arquitectura com a referent col·lectiu del servei inexcusable a les persones i el coneixement més enllà de l'emoció o els processos de mercat com a valors públics exclusius.

El jurat de l'edició 2006-2007, format per Félix Arranz com a comissari general, Marta Cervelló, Sara de Giles, Patxi Mangado, Carmen Pinós, Emilio Tuñón i el sociòleg José Miguel Iribas va concedir el premi arquia/pròxima 2008 dotat amb 15.000 € a la realització Ecobulevar a l'eixample de Vallecas de Ecosistema Urbano. Així mateix, va tenir lloc el lliurament del premi Opinió a la realització més votada pel públic assistent a la realització Casa per al pintor Damià Jaume de Francisco Cifuentes i del Premi Comunicació a la realització Dibujos para los IV encontros internacionais de arquitectura: identidades del autor Roque Viejo.

Es va presentar el catàleg arquia/pròxima 2008 "orígenes y desacuerdos" amb 128 realitzacions elegides pel jurat. Així mateix, els autors de les 28 realitzacions seleccionades que van formar part de l'exposició arquia/pròxima van tenir l'oportunitat de presentar-les públicament al Fòrum.

 

  • Fòrum Arquia 2008 / Conclusions
  • COMUNICACIÓ Al CONGRÉS D'ARQUITECTES D'ESPANYA

    INFORME DEL COMISSARI DE ARQUIA/PRÒXIMA

    PROPOSTA DE COMUNICACIÓ PER AL CONGRÉS D'ARQUITECTES D'ESPANYA 2009

    per Marta Cervelló

    vocal 3 del Consell Rector de Caja de Arquitectos s. coop. de crédito

    DADES DE CONTACTE

    c. Arcs nº 1, 08002 Barcelona

    934826810

    mcervello@mateo-maparchitect.com

    dg@arquia.es

    TÍTOL DE LA COMUNICACIÓ

    Los inicios del desarrollo profesional de los arquitectos en España

     

     

    RESUM (Màxim 12 línies)

    Una sèrie d'activitats encadenades, iniciades entorn de les Beques a Estudiants -i acabats de titular Arquitectes-, Enquestes al col·lectiu d'estudiants (l'última d'elles elaborada en 2008), publicacions de tesis -molt sovint de textos de joves professionals-, i l'ara recentment celebrat fòrum Arquia-Pròxima ens ha proporcionat una suma de documentació ajusto als inicis del desenvolupament professional dels arquitectes a Espanya.


    COMUNICACIÓ (Màxim 1.200 paraules)

    Una sèrie d'activitats encadenades, iniciades entorn de les Beques a Estudiants -i Arquitectes recentment titulats-, Enquestes al col·lectiu d'estudiants (l'última d'elles elaborada el 2008), publicacions de tesis -molt sovint de textos de joves professionals-, i l'ara recentment celebrat fòrum Arquia-Pròxima ens ha proporcionat una suma de documentació al voltant dels inicis del desenvolupament professional dels arquitectes a Espanya. A manera de resum enunciem tot seguit els trets principals retinguts d'aquestes informacions.

    Amb Arquia-Pròxima en la seva primera convocatòria, es va recollir al llarg d'un any una base de dades de prop de 1000 “realitzacions” elaborades per joves arquitectes de tota Espanya, rastrejades per un projecte elaborat pel seu activador Félix Arranz i agrupades en una plataforma digital. El terme "realització" ha aportat una dimensió oberta i àmplia, englobant qualsevol producció professional d'arquitecte. La mostra recollida d'aquest primer Fòrum no volia ser l'única representativa de tot el col·lectiu jove d'Espanya, sinó donar una particular versió de les seves inquietuds i interessos. L'objectiu d'Arquia-Pròxima ha estat el d'ajudar a tots aquells que comencen a tenir una plataforma de relació i difusió dels seus treballs.

    També ha servit per conformar una mostra de l'estat de la professió dels joves arquitectes. Fent servir les dades agregades d'Arquia-Pròxima i de l'Enquesta a Estudiants d'Arquitectura 2008, es pot confirmar o matisar les conclusions dels dos estudis sobre qui configura el grup, de quins són els seus interessos i les inclinacions dels professionals més joves. Per als 20.000 joves arquitectes que hi ha d'haver a Espanya, les preguntes segueixen sent les mateixes: Quina és la formació o l'aprenentatge i quins són els respectius temps més adequats? Els camins professionals es trien per interès "vocacional" o per resoldre conjunturalment un sistema de subsistència? La societat regula ella mateixa l'oferta i la demanda d'arquitectes dins les seves especialitats d'una manera equilibrada?

    Un primer apunt important és la denominació “jove”: encara que normalment s'anomena jove a tothom que té menys de 40 anys, actualment interessa més acceptar la denominació de “jove” per als arquitectes que porten menys de 10 anys a la professió: d'aquesta manera s'obren camins més transversals i contemporanis de formació, entenen la importància del temps que passa entre el final de la formació acadèmica reglada i el seu desenvolupament personal posterior, incloses formacions de postgrau o períodes de pràctiques. Trobem especialment interessant insistir concretament en aquest període, allà on comença la veritable carrera professional de l'arquitecte, on es dibuixen els camins del futur.

    Respecte a la definició de grup, la novetat principal del col·lectiu jove davant les altres generacions és en les fonts d'influència i informació. Si fins fa unes dècades hi havia mestres, que amb els seus estudis i les seves classes dictaven un marc d'evolució de la cultura arquitectònica, actualment els corrents globals flueixen per unes altres xarxes. Unes xarxes més àmplies ultra ràpides, no focalitzades, matricialment disposades, altament internacionalitzades i només interpretables per qui ho intenti. Probablement per aquest motiu, pel que fa a la diversitat cultural i geogràfica, és difícil distingir o diferenciar les obres dels joves arquitectes espanyols, ja que són diferents d'una manera molt semblant, sigui quin sigui el seu lloc.

    Pel que fa al percentatge d'homes i de dones arquitectes, s'ha anat establint una certa igualtat entre sexes. La dona, gairebé majoritària a les aules, participa de la professió com l'home en les fases inicials de desenvolupament professional, com a "jove". Tot i així, seria interessant verificar el seu grau de permanència i continuïtat al llarg de la seva vida professional, ja que moltes vegades la conciliació familiar és complicada i es veuen abandonades a abandonar la feina, fent-li encara més difícil la posterior reincorporació a la “carrera”.

    Sobre els interessos de desenvolupament professional del grup, es pot concloure que són els arquitectes joves els que més intenten exercir com a arquitectes de professió liberal, associats o en solitari, sobretot desenvolupant projectes d'edificació o del paisatge. La majoria opinen que els sembla necessari/interessant realitzar pràctiques professionals en estudis d'arquitectura, nacionals o estrangers, sobretot per suplir mancances en els seus estudis universitaris, abans d'emprendre el seu propi camí individual. Amb el seu estudi obert, aconsegueixen feina com els més grans, a través de la participació en concursos, de les seves relacions i de la promoció personal. Les obres que s'aconsegueixen en aquest període inicial revesteixen sovint magnitud i complexitat, i ells els doten d'indiscutible qualitat arquitectònica. El temps necessari per “complir les seves expectatives professionals”* oscil·la entre els 5 i els 6 anys de professió.

    Tot i que Arquia-Pròxima no ha pogut censar exemples de totes les formes professionals (per exemple és complicat incloure en aquesta feina els gestors públics o privats, o a docents, etc.), l'enquesta feta recentment a estudiants sí que inclou altres possibles formes professionals: menys desitjades que l'activitat liberal, l'entorn docent o d'assalariat o funcionari són sortides reconegudes per alguns dels joves arquitectes. Sembla, però, que hi ha poca inclinació cap als camps més científics, dedicats a la investigació i al desenvolupament en el camp, per exemple, dels nous materials. En canvi, camins propers all disseny industrial, a l'interiorisme, o al grafisme tenen bona cabuda en aquestes fases de consolidació professional. El concurs de Tesis d'Arquitectura convocat cada dos anys per la Fundació Arquia també mostra que cada vegada hi ha més tendència als textos al voltant de la Història i la Crítica que no pas cap a camps més tècnics.

    És difícil veure entre el col·lectiu jove dels arquitectes espanyols una tendència cap a la internacionalització de la seva feina, encara que sí cap a les pràctiques a l'estranger: ja sigui perquè troben prou oferta i camp de desenvolupament en el seu entorn més poper, o potser també perquè ja han entès que les dificultats en creuar les fronteres és superior al benefici que n'esperen.

    En resum, dels informes elaborats per la Fundació Arquia podem concloure que els joves arquitectes majoritàriament prefereixen dedicar-se a la professió d'arquitecte liberal clàssic, individualment o associat, des de la participació activa en els nous entorns en xarxa, pluridisciplinaris i igualitaris. Els preocupa la vinculació social de l'arquitectura i el seu compromís amb el medi ambient. Potser és precisament per això que els joves arquitectes diuen que no busquen l'"èxit" famós i veuen necessàries les fórmules professionals de col·laboració.

    Els joves arquitectes espanyols han demostrat que estan ben preparats, que saben assumir responsabilitats i ser pragmàtics, i tot això oferint una alta qualitat en les seves obres.

    *(en paraules d'Iribas)


    PRÓXIMOS PRINCIPIOS
    Novembre del 2008
    per Félix Arranz
    Comissari Biennal 2006-2007 del programa “arquia/pròxima”

    Des del meu punt de vista, que he intentat plasmar a l'article “Orígenes y desacuerdos” (*), el programa arquia/pròxima de la Fundació Arquia suposa, pel fet de l'activació del "Registre obert de principis", un pas quantitativament gegant i qualitativament colossal en la ratificació d'una sospita íntima: la del relleu de les rotatives crítiques, diguem Gutenberg, basades en la distribució periòdica d'opinions individuals d'autoritats per metodologies alternatives documentals, wiki, wam o scalae.net, basades en la mostra permanent i exhaustiva però discriminada de principis personals i professionals sobre estructures comprensibles, comparables i de no intermediació. En altres termes: segons la meva opinió i intenció, arquia/pròxima aposta en el seu format pel debat estructurat i sostingut en ponències directes dels agents de participació en comptes de per l'exposició crítica de veus expertes, autoritzades, úniques, alienes. En certa manera, vist així, aquest informe, en la meva condició de comissari, suposa una contradicció que necessàriament haig d'assumir.

    La culminació real i pràctica de la base teòrica que fonamenta l'existència del "registre obert" d'arquia/pròxima es va poder viure en la forma del debat que es va iniciar públicament en el paranimf de la Universitat Politècnica de València amb motiu del fòrum, en el qual, durant tres dies del passat octubre, van conviure els becaris de la FQ (estudiants d'arquitectura i/o arquitectes acabats de titular que són becats per a la seva incorporació durant sis mesos en prominents estudis professionals espanyols i internacionals) i els "pròxims" (persones autores de les 28 realitzacions seleccionades [**] com a representatives del treball fet pels arquitectes espanyols que estan iniciant la seva carrera, dins dels primers deu anys com a professionals i com a representants de les persones autores de les prop de 800 realitzacions censades en el registre obert). Tres dies en els quals, literalment, una generació d'arquitectes espanyols, la propera generació, els seus integrants, canviava els cromos de la seva pròpia col·lecció i memoritzava d'aquesta manera els noms d'autors i realitzacions: les 128 censades en el precís catàleg-àlbum d'arquia/pròxima, gràcies a una diabòlica "jugada" de participació engiponada pels, de fet, "pròxims" del col·lectiu zulo_ark.

    En aquest debat, que s'encengué amb rapidesa a causa de la idoneïtat dels seus participants i pel fet que persisteix i troba la manera de perviure dia rere dia als blogs, a les comunitats virtuals i als vídeos i podcasts compartits a Internet, es van poder evidenciar (a partir de les intervencions dels "pròxims" i els "becaris" i amb l'excusa de la intervenció col·lectiva de "l'escola pròxima d'arquitectura espanyola") algunes de les característiques i aspiracions de la generació "pròxima". S'ha d'advertir que la distància d'intencions, així com la lectura de la realitat de la nova generació, resulta de vertigen a la vista de persones i professionals habituats a la retòrica heretada i apresa en els fins fa molt poc vigents plans d'estudis de les escoles d'arquitectura i en el convalescent sistema de tramitació professional dels col·legis d'arquitectes. Seré més directe: és un clam la desafecció dels nous cap a/per l'après a les escoles i l'oferta de les escoles, ja que tots dos assumptes els resulten molt llunyans de la realitat que viuen, atenen i entenen i, en conseqüència, per resultar poc menys que herències inútils, estèrils. Ni tan sols els critiquen, simplement no els serveixen tal com els han arribat i intueixen que possiblement ja mai els serviran. Identifico aquí el debat al·ludit mitjançant la mostra de tres "fils" complexos de la conversa col·lectiva, tots ells apunten cap a una resincronització amb la realitat:

    En les seves paraules, contra pronòstic i amb la ratificació de les seves realitzacions, els "pròxims" argumenten una reconsideració i preferència d'allò matèric sobre allò retòric, en un sentit pràctic que, per donar una imatge, "prefereix construir sense projecte abans que projectar sense construir". Una evidència del que s'ha dit és la concessió, per votació oberta, del "premi de l'opinió" a l'estudi per al pintor Damià Jaume a Mallorca, de Francisco Cifuentes. Només cal donar un cop d'ull al no-projecte i obra del mallorquí per identificar el que és una primera bandera generacional bella. També cal tenir en compte les atentes conclusions del sociòleg Iribas sobre l'enquesta realitzada als equips catalogats a arquia/pròxima i les motivacions íntimes d'aquells que comencen avui.

    La tecnologia i els recursos informàtics i de comunicació, les TICS, que resulten fascinants per aquells que es troben "fora", per als "pròxims" (que van néixer a dins) són l'habitual, quotidià i natural, fins al punt d'haver iniciat una fase crítica de relació amb els gadgets i el software, que els permet distingir i discriminar els recursos electrònics de treball i oci de l'electrònica i l'uselessware de consum. Possiblement a causa de l'aparent pressió de la "necessitat de construir sobre el construït" en un reciclatge mental i material que veu intel·ligentment i va més enllà dels trastos industrials i socialment correctes, els "pròxims" es podrien identificar col·lectivament amb el Le Corbusier més jove, el que sostenia per primera vegada un maó a les seves mans comprovant/afirmant amb delit: "doncs sí que pesa!". És una generalització sens dubte excessiva dir que una bona part dels "pròxims" podrien no sentir-se incòmodes en la figuració d'una neoartesania hipertecnològica... Però aquí queda. S'hauria de prendre com a referència el treball i l'actitud d'un col·lectiu com Ecosistema Urbano, que ha aconseguit sintetitzar bona part de les aspiracions de la generació "pròxima". Tant el projecte i obra d'EcoBulevar a Vallecas com el projecte i obra de comunicación web 2.0 http://ecosistemaurbano.org resulten paradigmàtics i constitueixen sengles banderes generacionals.

    Per últim, més que res pel compromís de no estendre el comentari i limitar a tres els fils, atenent els principis exposats al registre obert d'arquia/pròxima, la propera generació d'arquitectes espanyols sembla no sentir-se incòmoda en el pis de lloguer (no és que la propietat sigui impossible, senzillament s'obvia) de quelcom semblant als "néts del 68".

    Els símptomes de l'enllaç avis-néts del 68 són la insistència en la reformulació de la realitat; la hipersensibilitat mediambiental; el mestissatge internacional no com a mode de relació sinó com a vida mateixa; el gust per l'anonimat i els àlies d'ocultació; el desarrelament territorial i familiar alhora que una forta adscripció a sistemes ideològics tradicionals; la promiscuïtat intel·lectual i la reconfiguració grupal permanent en col·lectius...; però, sobretot, l'especial atenció al que ocorre individualment, al reconeixement dels sentits i al propi benestar com a eix del sentit de la vida i, dins d'ella, de l'arquitectura. L'explicació que Roque Viejo va oferir a València sobre els seus dibuixos-pensament d'identitat gràfica, per als gallecs "Encontros internacionais de arquitectura", i que va ser ratificada amb el premi de comunicació en arquitectura pròxima va il·lustrar meravellosament aquesta condició vital i tanca el conjunt principal de banderes que he pogut calibrar en el comissariat fundacional d'arquia/pròxima i que ara relato.

    Arquia/pròxima posa en mans de les persones interessades en els principis dels arquitectes i de l'arquitectura espanyola els seus propis agents i motivacions, i ofereix la possibilitat d'una trobada directa sense intermediaris. La generació pròxima, atenta a qualsevol variació de la realitat, ha trobat en el seu registre, catàleg, cromos i fòrum un vehicle òptim i adequat al seu particular Magical Mistery Tour i amb generositat ha exposat les seves realitzacions i models de pensament.

    És labor personal, de cadascun, recompondre la llista personal de seleccionats i premiats. És possible. Estan tots invitats... perquè això no ha fet sinó començar, que és el principi.

    (*) Félix Arranz: “Orígenes y desacuerdos”, en AA.VV.: arquia/pròxima 2008, orígenes y desacuerdos, Madrid: Fundació Arquia, 2008.
    (**) Arquia/pròxima ha catalogat en la seva primera edició i mitjançant el treball conjunt del consell científic del comissariat format per Emilio Tuñón, Carme Pinós, Sara de Giles, Marta Cervelló, Patxi Mangado i Félix Arranz 128 de les 760 realitzacions censades en el registre obert en Internet [http://www.arquia.es/proxima], ha seleccionat per a la seva exposició 28 de les realitzacions catalogades i ha atorgat el premi arquia/pròxima 2008 a la realització Ecobulevar a Vallecas, de Ecosistema Urbano