El projecte ha estat concebut a partir de tres conceptes o principis fonamentals de l’arquitectura: la noció de basament, de recinte i de sostre. Partint d’una planta quadrada de 4x4 metres, el prototip és una estructura en forma d’espiral que creix amb una pendent continua fins els 3 metres d’alçada, des de la qual es despenja una coberta de lona que cobreix i abriga tot el prototip.

Acostumem a associar la idea de la vivenda d’emergència a la lògica d’un cobriment. Un vivenda per refugiats és essencialment la resolució d’una coberta per aixoplugar-nos de la intempèrie. Aquest és un dels temes observables en moltes cabanes tradicionals, tendes improvisades o en prototips contemporanis.

No obstant aquest raonament, el nostre punt de partida ha estat invers: començar amb la lògica del recinte. Un concepte més associat a la lògica de la casa i no tant a la de la tenda provisional.

En aquest sentit, el projecte és un prototip de vivenda híbrid. Un model proper a la idea de tenda o cabana (a través de la coberta de lona), però amb trets específics de la lògica de la casa, (com el treball amb parets del recinte).