Alejandro Zaera estudia a l'ETSAM i més tard un Màster a la Harvard Graduate School of Design el 1991. Funda a Londres la Foreign Office Architects el 1992, i dirigeix des del 2011 l'AZPA ltd, després de la dissolució de la FOA.
Paral·lelament a la seva feina arquitectònica, Alejandro Zaera ha estat docent convidat als EUA a les universitats de Princeton, Los Angeles i Columbia, i a Europa al Berlage Institute i a l' ETSAM. Actualment és el degà de l'Escola d'Arquitectura de Princeton University, i fou director del Berlage Institute entre el 2002 i el 2006. El seu treball crític i teòric ha estat publicat en diverses publicacions internacionals.
-1991-92 Office for Metropolitan Architecture, Rotterdam, The Netherlands
-1992 Estableix Foreign Office Architects, Londres
-2011 Estableix AZPA ltd a Londres i Barcelona.
Des de juliol 2012 Degà de l'Escola d'Arquitectura de Princeton University
2002-2006 Degà del Berlage Institute, Rotterdam, Holanda
Docència prèvia: UCLA, USA, Columbia University, USA. Architectural Association, London, UK Princeton University, USA. Berlage, Amsterdam, Holanda. ETS d'Arquitectura de Madrid, Espanya. Yokohama University, Japó.
Col·laborador habitual en revistes professionals com El Croquis, Quaderns, A.D. A+U, Archis.
Naixé el 1956 a la prefectura d'Ibaraki, Japó.
El 1981 es graduà a la Universitat de Dones del Japó, amb un màster en arquitectura. Començà a treballar a Toyo & Associates.
1987 Funda l’estudi Kazuyo and Associates.
El 1988, el seu projecte MHC House fou seleccionat per al Kajima Award, SD Review 1988.
El 1989 rebé el Premi Especial d'Arquitectura Residencial de l'Associació d'Arquitectura de Tòquio; El premi Yoshioka, The Japan Arquitect; y el 2n premi al Concurs Internacional de Disseny Industrial Bl.
El 1990 rebé una menció d'honor al concurs La Maison de La Culture du Japon, París; Review SD.
El 1991 guanyà el 2n premi al concurs de disseny del Nasunogahara Music Palace.
El 1992 guanyà el 2n premi al concurs '92 del GID y el 2n Premi de Disseny de l'Espai Comercial. Fou nomenada "Nova arquitecta de l'any" per l'Institut d'Arquitectes del Japó.
El 1994 guanyà el premi '94 Commercial Space Design Award per Pachinko Parlor I i II.
El 1995 obtingué el 3r lloc al concurs de disseny de la terminal internacional del port de Yokohama. Co-fundà l'estudi d'arquitectura SANAA (Sejima + Nishizawa and Associates) amb Ryue Nishizawa.
El 2000 guanyà el Premi d'Arquitectura Erich Schelling, Karlsruhe, Alemanya.
El 2010 guanyà el Premi Pritzker d'Arquitectura.
Kayuzo ha estat professora a diverses escoles d'arquitectura:
• Professora a la Universitat de Keiō, Tòquio, Japó 2001.
• Professora visitant a l'Escola Politècnica Federal de Lausana, Suissa. 2006.
• Professora visitant a la Universitat de Princeton, EUA. 2006.
Tema: 'MATERIA:RITMO’
Després d'aquests anys en què el debat arquitectònic s'ha centrat en les possibilitats crítiques i teòriques de l'arquitectura i la disciplina ha evolucionat respecte a les tècniques de traducció entre l'arquitectura i altres mitjans, en aquests moments sembla oportú insistir en les qualitats de l'arquitectura com a organització material, no com a imatge ni com a incorporació d'un determinat discurs.
L'objecte d'aquest exercici és la reflexió sobre aquesta qualitat de l'arquitectura pel que fa a l'organització material.
El recorregut arquitectònic per la ciutat de Bilbao es va dur a terme el dimecres dia 18 de juliol de 2001. Es va comptar amb la col·laboració com a guia de l'arquitecte Ignacio Intxausti, arquitecte diplomat de l'Escola d'Arquitectura de la Universitat del País Vasco.
