LES FUNDACIONS NO SÓN NOMÉS INSTITUCIONS PER AL BÉ COMÚ, SINÓ TAMBÉ UNA EXPRESSIÓ DE LA SOCIETAT LLIURE EN QUÈ VOLEM VIURE. WALTER SCHELL
La Fundació Arquia destaca per la seva labor continuada i preocupació constant en la difusió de la cultura arquitectònica, amb l'objectiu de millorar la imatge de l'arquitecte i la seva obra en la societat.
Els nostres valors es basen en quatre pilars bàsics: la transparència com a resposta a una societat cada vegada més exigent, sent cristal·lins a l'hora de mostrar, no només com es gestionen els recursos que rebem, sinó també mostrant el procés de selecció i adjudicació dels diferents concursos que la Fundació convoca, el criteri comú dels quals és la renovació anual de cada jurat o tribunal.
La comunicació, com a vehicle per arribar fluidament a tots els agents del sector. Amb motiu del caràcter extraterritorial intrínsec de la Fundació, es fa referència al web com a punt de difusió i trobada, amb la qual cosa s'aproxima de forma global la realitat dels professionals a la societat, tant en l'àmbit nacional com internacional.
La participació i bon govern, entès com la capacitat d'optimitzar al màxim els recursos.
L'àmbit territorial de la Fundació s'estén a tota la Unió Europea i Llatinoamèrica, però desenvolupa principalment la seva activitat a Espanya. Inscrita al Registre de Fundacions del Ministeri de Cultura, amb el núm. 167, per ordre del 27 de juny de 1990.
Denominació social:
Fundació Arquia - NIF: G59417279 - Inscrita al Registre de Fundacions del Ministeri de Cultura, amb el núm. 167, per ordre del 27 de juny de 1990
SI LAS FUNDACIONES NO EXISTIERAN, HABRÍA QUE INVENTARLAS, PARA QUE REALIZARAN JUSTAMENTE LO QUE A MÍ ME PARECE SU FUNCIÓN PRIMORDIAL: SER VANGUARDIA DE LA SOCIEDAD, VANGUARDIA SOCIAL. JOSÉ LUIS SAMPEDRO
Señalados con (*) los miembros de la Comisión Delegada
El Sr. Francisco Javier Navarro Martínez va néixer a Saragossa i des de 1973 és arquitecte titulat per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Navarra.
Arquitecte de trajectòria professional dilatada, ha dut a terme molts projectes d'edificació en l'àmbit privat.
Soci fundador d'Arquia Caixa d'Arquitectes l'any 1983, de la qual serà conseller fins a l'any 2003, en què va ser nomenat president de la Caixa i de la Fundació Arquia, fundació que té com a objecte social la promoció i el foment de finalitats de caràcter cultural, social, assistencial, professional i formatiu en el camp de l'arquitectura, la construcció, el disseny, l'urbanisme i, en general, de tot allò relacionat amb l'activitat dels arquitectes.
Arquitecte per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Sevilla, especialitat en urbanisme (1975).
Secretari del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Màlaga, des del maig de 1977 fins al maig de 1979.
Secretari del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Màlaga, des del maig de 1981 fins al maig de 1983.
Vocal de la Junta de Govern del Col·legi Oficial d'Arquitectes d'Andalusia Oriental, durant vuit anys.
President del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Màlaga, durant vuit anys (1983-1987) i (1993-1997).
Fundador de la Comissió de Cultura del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Màlaga.
Fundador de la Cooperativa d'Arquitectes de Màlaga.
Vocal adjunt de la Cambra de Comerç de Màlaga, durant dos anys...
MONTSERRAT NOGUES I TEIXIDOR, (Girona 1955)
Arquitecta per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, especialitat de projectes, urbanisme i història el 1983.
Arquitecta responsable dels serveis culturals i la biblioteca de la demarcació de Girona del COAC (1985-1990).
Comissària i dissenyadora de diferents exposicions; organitzadora de tallers, cicles de conferències i coordinadora de diverses publicacions i llibres d'arquitectura del COAC.
Arquitecta responsable de l'àrea d'infraestructura i obra pública de l'Ajuntament de Calonge (2000-2003).
Desenvolupa la seva activitat professional com a arquitecta liberal i en col·laboració amb diferents arquitectes i...
Arquitecta por la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona. Doctora arquitecta (Cum Laude) con mención internacional por la misma escuela en una tesis sobre ámbitos de investigación en la energía y el medioambiente en la arquitectura.
Desde el año 2006 imparte clases de proyectos en la escuela Técnica Superior de Arquitectura en Coruña (CESUGA). Formando parte de tribunales de proyectos finales de carrera y directora de tesis doctorales.
Actualmente desarrolla su actividad profesional a través del estudio TAU (Taller de Arquitectura y Urbanismo) entre Barcelona y Coruña.
Desde el año 2015 forma parte del consejo de administración de Arquia.
Ha participación en varios foros de consejeros y congresos de arquitectura así como ha sido miembro de tribunales de Tesis, Bienales como patrona de la fundación arquia.
Ha colaborado en despachos internacionales como en Moneo&brook en New York y como arquitecta colaboradora de Sir Nicholas Grimshaw en Londres siendo la arquitecta responsable de la obra de la Fundación Caixa Galicia en A Coruña.
Entre sus obras destacan: Nueva estación autobuses de A Coruña, Nueva estación alta velocidad de Atocha (Donostia-San Sebastián), Renovación de la Antigua Fábrica de Tabacos en Donostia-San Sebastián, Escuela Municipal de Danza de Donostia-San Sebastián, Nueve Sede Judicial de Pontevedra, Interiorismo de los Restaurantes Lasarte y Loidi de Martín Berasategui en Barcelona además de diversas obras de viviendas colectivas y unifamiliares, oficinas y locales comerciales.
Su obra ha sido varias veces premiada y objeto de numerosas publicaciones y reconocimientos.
Apasionado de la arquitectura, el sector inmobiliario y el marketing, con más de 10 años de experiencia como gestor. Con visión 360, poniendo siempre al cliente en el centro, gracias a la formación técnica como arquitecto, y formación empresarial en ESADE, IESE y HBS.
Emilio Tuñón (Madrid, 1958) es catedrático de Universidad en la Escuela Superior de Arquitectura de Madrid.
En 1992 funda, con Luis M. Mansilla (1959-2012), Mansilla + Tuñón Arquitectos y en 2012 funda, con Carlos Martinez Albornoz, Tuñón y Albornoz Arquitectos.
Ha sido galardonado con el Premio Nacional de Arquitectura, la Medalla de oro al Mérito de las Bellas Artes, el Premio Mies van der Rohe, y el RIBA International Fellowship, entre otros.
Ha impartido docencia en la Princeton School of Architecture, el Harvard Graduate School of Design, la Ecole Polytechnique Fédérale de Lausanne y la Frankfurt Städelschule.
Llàtzer Moix Puig (Sabadell, 1955) es periodista y ha trabajado desde 1984 en el diario “La Vanguardia” de Barcelona, donde fue responsable de la información cultural veinte años, después subdirector, y ahora colabora como editorialista, articulista y crítico de arquitectura. Entre sus libros publicados por editorial Anagrama se cuentan “La ciudad de los arquitectos” (1994), sobre la transformación urbana y arquitectónica de Barcelona ante los Juegos Olímpicos de 1992; “Arquitectura milagrosa” (2010), donde describió la fiebre de la arquitectura icónica en España tras la apertura del Guggenheim en Bilbao; “Queríamos un Calatrava” (2016), sobre la controvertida carrera del arquitecto valenciano; y “Palabra de Pritzker” (2022), en el que reúne conversaciones con 23 ganadores del principal premio de arquitectura. Ha recibido las medallas del COAC y del FAD.
L'any 1986 obté el títol d'arquitecte, especialitat en edificació, per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de València. Premi Projecte Fi de Carrera per la Conselleria d'Obres Públiques Urbanisme i Transport.
Reciclatge professional continuat tant en matèries tècniques, taxacions i valoracions, com en legislació de sòl i intervenció en patrimoni, que, junt amb l'experiència adquirida, li han permès conèixer i estudiar millor l'arquitectura en relació amb la societat i la figura de l'arquitecte.
Des de la seva incorporació al Col·legi Oficial d'Arquitectes de la Comunitat Valenciana (COACV), ha realitzat nombrosos projectes en l'exercici ininterromput de la professió, alhora que ha ocupat diferents càrrecs dins dels òrgans de govern de l'estructura col·legial...
A continuació, podeu descarregar-vos l'arxiu PDF de l'organigrama de funcionament de la Fundació Arquia.
La transparència i la rendició de comptes són signes de la identitat de la Fundació Arquia. Com posa de manifest la nostra visió, apostem per ser una organització cada dia més eficaç, eficient, ben gestionada, orientada a resultats, transparent i compromesa amb rendir comptes a la professió i, en definitiva, a la societat.
La transparència i la rendició de comptes són dos aspectes claus per mantenir la confiança i la credibilitat de la professió i la societat en la Fundació Arquia.
Fundació Arquia audita anualment els seus comptes econòmics, els quals estan inscrits als registres públics corresponents. A través d'aquesta pàgina, publiquem i actualitzem permanentment tota la informació de la nostra activitat.
