Iñaki Ábalos
Iñaki Ábalos (San Sebastià, 1956) és un arquitecte de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid (ETSAM), on es va doctorar i avui és catedràtic de projectes arquitectònics. Va ser "Kenzo Tange Professor" el 2009 i, des de 2010, és professor convidat a la Graduate School of Design (GSD) de la Harvard University. Fou també soci fundador d'Ábalos&Herreros (1984-2006) i d'Àbalos+Sentkiewicz Arquitectos, així com membre del comitè científic del centre d'estudis del Canadian Centre for Architecture (CCA) de Mont-real (des de 2005) i del consell de direcció del Barcelona Institute of Arquitecture (des de 2008). És director del Laboratori de Tècniques i Paisatges Contemporanis (des de 2002), i el 2009 al Royal Institute of British Architects (RIBA) li va concedir la seva afiliació internacional. Ha estat professor en la Architectural Association (Londres), la EPF (Lausana) i en les universitats estatunidenques de Columbia, Princeton i Cornell. Entre les seves obres es troben: La Corbusier i Rascacielos (Ajuntament de Madrid, 1988); amb Juan Herreros: Técnica y arquitectura (Nerea, Madrid, 1992) i Natural artificial (ExitLMI, Madrid, 1999); i amb Josep Llinàs i Moisés Puente: La buena vida (Editorial Gustavo Gili, Barcelona, 2000), els dos toms d'Atlas pintoresco (Editorial Gustavo Gili, Barcelona, 2005 i 2007), i la monografia Alejandro de la Sota (Fundació Caixa d'Enginyers, Barcelona, 2009). També és editor de Naturaleza y artificio (Editorial Gustavo Gili, Barcelona, 2009).