Iñaki Ábalos (San Sebastià, 1956) és arquitecte de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid (ETSAM), doctor arquitecte i catedràtic de Projectes Arquitectònics a l'ETSAM. Fou Kenzo Tange Professor (2009), i des del 2010 és professor convidat a la Graduate School of Design (GSD) de la Harvard University. Soci fundador d'Ábalos&Herreros (1984- 2006) i d'Ábalos+Sentkiewicz arquitectes, és membre del comitè científic del centre d'estudis del Canadian Centre for Architecture (CCA) de Mont-real (des de 2005) i del consell de direcció del Barcelona Institute of Architecture (des de 2008). És director del Laboratori de Tècniques i Paisatges Contemporanis (des del 2003), i el 2009 el Royal Institute of British Architects (RIBA) li va concedir la seva afiliació internacional. Ha estat professor a l'Architectural Association (Londres), l'EPF (Lausana) i a les universitats estatunidenques de Columbia, Princeton y Cornell. És autor de Le Corbusier. Rascacielos (Ajuntament de Madrid, 1988), Técnica y arquitectura (Nerea, Madrid, 1992) i Natural artificial (ExitLMI, Madrid, 1999), amb Juan Herreros; i La buena vida (Editorial Gustavo Gili, Barcelona, 2000), els dos volums de l'Atlas pintoresco (Editorial Gustavo Gili, Barcelona, 2005 y 2007), de la monografia Alejandro de la Sota (Fundació Caixa d'Enginyers, Barcelona, 2009; amb Josep Llinàs i Moisés Puente), i editor de Naturalez y artificio (Editorial Gustavo Gili, Barcelona, 2009).
Arquitecte per l'ETSA Madrid el 1984 i professor de Projectes a Alacant des de 1999.
La seva obra construïda ha estat premiada en nombroses ocasions entre les quals destaquen el Premi COACV els anys 1987, 1992/93, 1996, 1999/00 i 2001/02; El Premi Camuñas per a arquitectes joves l'any 1996, la selecció a les IV, V, i VI Biennal d'Arquitectura Espanyola els anys 1997, 1999 i 2001, així com a la III Biennal Iberoamericana d'Arquitectura i Enginyeria de 2002.
Ha resultat guanyador en diferents concursos d'arquitectura com els destinats a seleccionar avantprojectes per a la construcció de:
. Oficines per a la Diputació Provincial d'Alacant el 1986,
. Centre de Tecnologia Química a la Universitat d'Alacant el 1995,
. Habitatges al recinte emmurallat de Madrid el 1989,
. Col·legi d'Arquitectes a Elx el 1998,
. Moll i edifici de serveis al port d'Alacant el 1997,
. Centre d'Investigacions i Tecnologies Turístiques de les Illes Balears el 2000 i
. Nou Campus d'Arquitectura i edifici CTT a Sant Cugat del Vallés l'any 2001.
. Ha estat guanyador del concurs Europan en la seva edició del 1988.
És premi CEOE d'Arquitectura 2002, menció especial en el premi FAD d'Arquitectura 2001 i finalista del premi FAD d'Interiorisme 2002. La seva obra Aulario III va ser proposada per al Premi Nacional d'Arquitectura 2001 i forma part de la selecció europea per al Premi Mies Van der Rohe 2001.
Tema: 'TRABAJO, NATURALEZA Y OCIO’
El manteniment d'un Parc Natural exigeix la creació d'una petita “Casa del Parc” amb cinc despatxos, dues àrees de secretaria, una sala de reunions, lavabos i vestuari, cuina petita i menjador, àrea d'exposició, àrea d'emmagatzemament, amb superfícies per a cadascuna d'aquestes activitats al voltant dels 15-20 m2 (240 m2). A més, es preveu una àrea de descans i recepció de visitants de 50m2 i un garatge per a dos vehicles tot terreny, tot això en una planta (total 350 m2).
El recorregut arquitectònic per la ciutat d'Alacant es va realitzar el dimecres dia 22 d'octubre de 2003. Es va comptar amb la col·laboració de l'arquitecte Javier García-Solera com a guia.
