Emilio Tuñón Alvarez (1959) i Luis M. Mansilla (1959), fundadors de la cooperativa de pensaments CIRCO, són professores titulars del departament de projectes arquitectònics de l'Escola d'Arquitectura de Madrid i han estat professors a la Princeton University School of Architecture (2008-2010) i a la Harvard Graduate School of Design (2006). Han estat guardonats amb el premi Mies van der Rohe 2007, el Premi Nacional d'Arquitectura Espanyola 2003 i els Premis FAD 2001 i 2007.
Arquitecte per la Universitat Politècnica de Madrid, Doctor Arquitecte i Catedràtic de Projectes Arquitectònics de la ULPGC, visiting scholar a la Universitat de Harvard, 2000, Guest Critic a la ETH de Zurich, Studio Basel, 2005. Soci principal de nred arquitectes. Coordinador de LIP(a) Laboratori d'Investigació de projectes Arquitectònics.
Primer Premi en: Concursos d'Idees per a la Rehabilitació del Gabinet Literari (1997), Concurs per a la rehabilitació de les Cases Consistorials de les Palmas de Gran Canària (Ministeri de Foment,1998-2002), Concurs per a la plaça pública i aparcament subterrani de Venegas ( 2001), Concurs per a la nova Seu dels Òrgans Judicials de Las Palmas (2004), Concurs per al Front-Litoral de Puerto del Rosario (2005) i Concurs per a Centre d'Art La Regenta (2005). Tercer Premi Concurs Matadero Madrid, 2008. Primer Accèssit en el Concurs per a la renovació arquitectònica de l'antiga Tabakalera a Donostia-Sant Sebastià per a la seva transformació en Centre Cultural (2008).
Ha publicat diversos textos crítics, d'entre els quals es poden destacar els llibres: Contextualismo y Abstracción. Interrelación entre Suelo, Paisaje y Arquitectura. ICAP y ULPGC 1995.; “La Casa del Marino, Las Palmas de Gran Canaria, 1958-1964” Archivos de Arquitectura. España Siglo XX,. Colegio de Arquitectos de Almeria. 2002; “Arquitectura Moderna en Canarias, 1925-1965”, COAC, 2002. I els articles de revista: “Constructores de Ambientes” Quaderns, 220, Barcelona, 1997;“Armazones”, Transfer, 5, Madrid, 2003; “Espacios sin Sombra” Arquitectura Madrid, 2003; “Condiciones de Contorno”, Arquitectura, Madrid, 2006.
Barcelona, 1997;“Armazones” Transfer, 5, Madrid, 2003; “Condiciones de Contorno”, Arquitectura, Madrid, 2006.
Tema: '150 %’
Enunciat
Reduir el consum de sòl, el consum de nou territoris, sense disminuir el creixement de població dóna com a resultat matemàtic l'augment de la densitat de les àrees edificades. Habitualment aquesta fórmula es tradueix en un increment de l'alçada de les noves edificacions mitjançant la substitució de l'existent o, alternativament, per la creació de noves àrees d'expansió. Però, ¿què passa amb la ciutat ja construïda? S'hi pot actuar sota aquestes premisses sense haver de demolir el que hi havia abans?
Reciclar és donar nova vida al que és vell. Moltes àrees urbanes de baixa densitat suportarien o millorarien les seves condicions amb la injecció de nous espais residencials o amb l'increment de la superfície d'habitatges existents destinats a millorar les condicions socials dels seus habitants. Àrees de poc ús, buides, sense la densitat necessària per generar vida urbana: barris històrics poc densos, urbanitzacions enjardinades, eixamples de baixa alçada, polígons d'habitatge…
La reflexió general que es proposa parteix de l'aplicació d'aquest qüestionament a àrees ja construïdes. Actuar sobre edificis existents colonitzant les seves cobertes, suspendre o regruixar les seves façanes i dotar-les d'espais habitats, construir sota noves òptiques de major densitat sobre espais concrets de qualsevol ciutat... superposar; injectar noves densitats a àrees urbanes: incrementar les seves densitats edificatives en un 150%, aquest és l'objectiu proposat, sense perdre de vista que la raó última és el reciclatge de la ciutat existent; l'estalvi en el consum de nous sòls. Entenent que una alternativa a la sostenibilitat mediambiental dels sòls és reutilitzar més intensament els existents. Quelcom semblant al que passa amb els folis. Millor utilitzar-los per les dues cares que limitar-se a utilitzar els reciclats per una sola…
Localització
S'escollirà una ubicació idònia a la ciutat d'origen o d'acollida. En el moment de seleccionar l'emplaçament s'hauran d'analitzar les condicions de densitat actuals. Proposar alternatives per superposar noves densitats edificatives. Millorar les condicions dels espais públics. Generar nous espais de trobada. Encara que l'àrea seleccionada pugui abastar un entorn ampli, com una plaça, un carrer o l'espai entre edificis, del que es tracta finalment és de desenvolupar una ampliació concreta sobre un edifici concret. És interessant oferir la imatge general en un fotomuntatge, o en dibuixos, però fonamentalment, s'insisteix, es tracta del desenvolupament d'un projecte concret sobre una edificació específica.
Algunes referències per concretar una mica més els qüestionaments.
Als anys seixanta, Jean Louis Chaneac avançava les seves propostes per una arquitectura insurreccional basada en la rebel·lia contra la màquina burocràtica i el foment de la construcció de "cèl·lules pirata" que, penjant-se de les façanes existents dels polígons d'habitatge o instal·lant-se com paràsits clandestins a les cobertes d'aquests edificis envaïen literalment les seves superfícies, com un fong incontrolat. Per ell es tractava d'una proposta del que va denominar "anarco-arquitecturalisme": moviment promotor d'una insurrecció a favor de la millora de les condicions de vida dels inquilins, incrementant notablement les seves superfícies.
Més recentment, Lacaton i Vassal van projectar i executar actuacions sobre polígons d'habitatge encaminades a la seva rehabilitació i extensió. Un percentatge alt dels habitatges de les nostres ciutats formen part dels polígons que van ser desenvolupats fonamentalment des de la segona guerra fins als anys vuitanta. Actualment, molts d'aquests complexos residencials no reuneixen les condicions més adequades de vida. La proposta de Lacaton i Vassal tracta de millorar les seves condicions mitjançant la construcció de pells habitades d'una espessor determinada.
Però no només en actuacions sobre polígons d'habitatge on pot trobar-se l'aplicació, tot i que certament reduïda, d'aquesta investigació sobre els principis simultanis de transformació i increment de la densitat. També sobre la mateixa ciutat consolidada. Per citar algun exemple recent, aquest seria el cas de la proposta de Roof-Top Urbanism de l'equip xinès Urbanus, en la qual encavalquen una nova edificació sobre el que ja existeix.
Proposta
Es tracta de reflexions que ens interessen a tots avui, que constitueixen un camí a investigar sempre des de la premissa de partida que l'objectiu últim seria la reducció del consum de sòl, la preservació del territori i, a la vegada, el reciclatge de l'existent.
Pel que fa al nivell de les investigacions i treballs, aquests haurien de mostrar la incidència de les noves densitats sobre l'edificació existent alhora que apuntar els models residencials proposats atenent al seu sistema constructiu i estructural, especialment pel que respecta a la interrelació amb les estructures existents; al particular sistema d'addició proposat. Ja sigui amb mòduls de poc pes que utilitzin materials lleugers, en línia amb una certa prefabricació lleugera, de l'estil del Loft Cube de Werner Aisslinger o d'elements existents en el mercat, com contenidors o sistemes més integrals en què la pròpia estructura serveixi de carcassa-suport de les cèl·lules habitacionals.
L'espai domèstic nou, que s'afegeix a l'espai existent, pot formular-se com ampliació dels espais habitacionals inclosos en els edificis que es prenen com a base de treball, o bé com a cèl·lules allotjatives pensades per a un usuari jove, més fàcils d'imaginar en contextos de transformació i reciclatge com els que es tracta d'assolir.
Tots els documents indicaran únicament i de manera clara el Lema.
La decisió del jurat serà inapel·lable.
No s'acceptaran propostes presentades mitjançant un altre medi que no sigui Internet o que s'hagin rebut una vegada s'hagi clausurat la convocatòria.
La presentació haurà de ser a títol individual. Per assegurar l'anonimat del participant vers el jurat, els arxius enviats hauran d'ometre les dades personals.
La Fundació es reserva el dret a la reproducció i/o exposició total o parcial de les propostes presentades al concurs.
