arrow-circle-down arrow-circle-left arrow-circle-up arrow-down arrow-left arrow-line-right arrow-right arrow-up ballon close facebook filter glass lock menu phone play point q question search target twitter
X

Àrea Professional / Convocatòries

Beques 2008

arquia/beques convocatòria 2008

IX CONVOCATÒRIA CONCURS ARQUIA/BEQUES

20 beques per a la realització de pràctiques professionals en estudis europeus d'Arquitectura

 

  • Bases
  • La Fundació Arquia, tenint en compte el valor formatiu que suposen el coneixement pràctic de la professió i la mobilitat geogràfica, convoca la IX edició del concurs arquia/beques, per la qual concedeix 20 beques dirigides a estudiants en els últims anys de la carrera i a joves arquitectes titulats recentment, i destinades a la realització de pràctiques professionals en estudis europeus d'arquitectura.

    • Candidats
    • Podran optar a la beca els estudiants d'arquitectura i joves arquitectes amb nacionalitat espanyola o ciutadans amb permís de residència a Espanya que, a data de la finalització de l'entrega de sol·licituds, reuneixin els següents requisits:
      Estudiants
      a) Haver superat, en alguna escola espanyola d'arquitectura, com a mínim, el 60% dels crèdits necessaris per obtenir el títol d'arquitecte.
      b) Estar matriculat a alguna escola espanyola d'arquitectura el curs 2007/2008.
      Arquitectes
      Haver obtingut el títol d'arquitecte en alguna escola espanyola d'arquitectura o haver obtingut el títol fora del país i haver-lo homologat a Espanya, després del 30 d'abril de 2007.
      No podran optar a la beca els candidats que ja hagin obtingut beques de la Fundació Arquia en convocatòries prèvies.

    • Destinacions. Estudis participants
    • Els estudis de destí seran seleccionats pels estudiants d'escoles espanyoles d'arquitectura com a destinacions preferides per a les seves pràctiques professionals, d'acord amb els resultats de la III Enquesta en línia a estudiants d'Arquitectura realitzada per la Fundació Arquia el 2005. L'actualització dels estudis de destí es realitza cada 3 anys a través d'una enquesta en línia.
      Els estudis participants en la present convocatòria, amb els quals la Fundació Arquia ha acordat l'admissió de becaris en règim de pràctiques, són els següents: 

      Madrid
      Ábalos+Sentkiewicz Arquitectos

      París
      AJN Atelier Jean Nouvel

      Madrid
      Alberto Campo Baeza

      Oporto
      Álvaro Siza

      Barcelona
      Carles Ferrater

      Sevilla
      Cruz y Ortiz Arquitectos

      Londres
      David Chipperfield Architects

      Barcelona
      EMBT Arquitectos

      Madrid
      Emilio Tuñón Arquitectos

      Barcelona
      Estudio Carme Pinós

      Londres
      FOA

      Londres
      Foster and Partners 

      Madrid
      Herreros Arquitectos

      Basilea
      Herzog & de Meuron

      Rotterdam
      MVRDV

      Madrid
      NO.MAD Arquitectos. S.L.

      Rotterdam
      OMA

      Pamplona
      Patxi Mangado

      Madrid
      Rafael Moneo

      Olot
      RCR Aranda Pigem Vilalta

    • Calendari
    • Obertura convocatòria: 1 gener 2008
      Període d'inscripció: 1 de gener al 30 d'abril de 2008
      Resultats: primera setmana de juliol 2008
      Acte de lliurament: octubre 2008

    • Modalitats de participació
    • Hi ha dues modalitats de participació: expedient acadèmic i concurs. Pot optar-se per participar en una d'elles o en totes dues simultàniament. Es convoquen 10 beques per a cada modalitat. Per a garantir una adequada distribució geogràfica de les beques, aquesta es ponderarà proporcionalment al nombre d'inscripcions vàlides rebudes per centre i modalitat.
      Expedient acadèmic
      Els candidats se seleccionaran en virtut del seu expedient acadèmic. Aquest es valorarà per la mitjana de les notes obtingudes en les assignatures superades de la carrera, així com per la mitjana de les notes obtingudes en les assignatures superades de Projectes (a aquest efecte es consideraran totes les que depenguin del Departament de Projectes arquitectònics). Aquestes notes mitjanes seran calculades pel sol·licitant, tal com s'especifica a l'Annex I de les Bases.
      Concurs 2008
      Els estudiants seran seleccionats en virtut del material aportat al concurs.

    • Documentació i enviament
    • La informació es pot editar fins al dia que finalitzin les inscripcions.
      Expedient acadèmic
      Un cop finalitzada la inscripció, s'ha d'accedir a l'àrea privada d'usuari introduint el correu electrònic i la contrasenya i introduint la mitjana de les notes descrites anteriorment a la casella habilitada per fer-ho (apartat beques, opció 'editar participació').
      Posteriorment, es requerirà el PDF de l'expedient acadèmic a tots aquells que hagin estat preseleccionats.

      Concurs 2008: '150%’
      Un cop realitzada la inscripció, s'ha d'accedir a l'àrea privada d'usuari introduint el correu electrònic i la contrasenya, i adjuntant i omplint els camps obligatoris.
      Material requerit:
      PowerPoint format per 20 diapositives, s'inclourà la totalitat de la documentació: diagrames, plantes, alçats, perspectives, fotomuntatges, fotografies de maquetes, memòria, etc. _ Entre aquests documents hi haurà d'haver una imatge fotogràfica de "l'abans" (100%) i el fotomuntatge del "després" (150%).
      El pes màxim de l'arxiu PowerPoint serà de 5 Mb.

      No s'acceptaran propostes presentades mitjançant un altre medi que no sigui Internet o que s'hagin rebut una vegada s'hagi clausurat la convocatòria. La presentació haurà de ser a títol individual. Per assegurar l'anonimat del participant vers el jurat, els arxius enviats hauran d'ometre les dades personals. El material lliurat ha d'incloure, de forma clara i visible, el lema triat i l'escola de procedència del concursant. La decisió del jurat serà inapel·lable. La fundació es reserva el dret a la reproducció i/o exposició total o parcial de les propostes presentades al concurs.

  • Inscripció
  • La inscripció al concurs arquia/beques només es pot efectuar mitjançant el sistema d'inscripció en línia o completant el formulari habilitat per a això.

    Per a facilitar el procés d'inscripció pots guardar l'estat de la inscripció en qualsevol moment i seguir en un altre moment.

  • Data límit d'inscripció
  • 30 d'abril de 2008 a les 12 h del migdia

  • Data límit enviament documentació
  • 30 d'abril de 2008 a les 12 h del migdia

  • Jurat
  • El jurat estarà compost per:

    José Antonio Sosa Diaz-Saavedra

    Arquitecte per la Universitat Politècnica de Madrid, Doctor Arquitecte i Catedràtic de Projectes Arquitectònics de la ULPGC, visiting scholar a la Universitat de Harvard, 2000, Guest Critic a la ETH de Zuric, Studio Basel, 2005. Membre de nred arquitectos. Membre de LIP(a)

    La seva obra professional ha estat publicada a diverses revistes especialitzades, Quaderns, BASA, Arquitectura (Madrid), Architecti, ON, Arquitectura Viva, Arquitectos, Domus China, a més de a: “Guía de Arquitectura de España 1920-2000” (Edit. Tanais) i a la “Guía de Arquitectura Española 1929-1996” (Edit. Actar), “Lo moderno en España “de Gabriel Ruiz Cabrero (Edit. Tanais 2001). També al “Diccionario Metápolis de Arquitectura Avanzada” (Edit. Actar 2002) Spanish Architecture (Ed. Padura, 2008).

    Ha format part d'exposicions col·lectives com l'organitzada per la Eight Floor Gallery sota el lema Hard&Soft (Nova York, 1997), comissariada per Ana Maria Torres, "Uno es Siempre Dos" del Col·legi d'Arquitectes de Tenerife, comissariada per Clara Muñoz l'any 2001. Espacios de Intimidad, Sala los Aljibes, Lanzarote 2003, Seu dels Òrgans Judicials CAAM, 2004, Arquitectura para la Justicia, COAC, Madrid, 2005, Biennal de DakÁrt 2004, Biennal d'Arquitectura de Sao Paulo, Brasil, octubre de 2005, i l'exposició individual, nred arquitectos, el desembre de 2006

  • Tema Concurs 2008
  • '150%'

    Reduir el consum de sòl, el consum de nou territoris, sense disminuir el creixement de població dóna com a resultat matemàtic l'augment de la densitat de les àrees edificades. Habitualment aquesta fórmula es tradueix en un increment de l'alçada de les noves edificacions mitjançant la substitució de l'existent o, alternativament, per la creació de noves àrees d'expansió. Però, ¿què passa amb la ciutat ja construïda? Es pot actuar sobre ella sota aquestes premisses sense necessitat de demolir l'anterior?

    Reciclar és dotar de nova vida el vell. Moltes àrees urbanes de baixa densitat suportarien o millorarien les seves condicions amb la injecció de nous espais residencials o amb l'increment de la superfície d'habitatges existents destinats a millorar les condicions socials dels seus habitants. Àrees de poc ús, buides, sense la densitat necessària per generar vida urbana: barris històrics poc densos, urbanitzacions enjardinades, eixamples de baixa altura, polígons d'habitatge...

    La reflexió general que es proposa parteix de l'aplicació d'aquest qüestionament a àrees ja construïdes. Actuar sobre edificis existents colonitzant les seves cobertes, suspendre o regruixar les seves façanes i dotar-les d'espais habitats, construir sota noves òptiques de major densitat sobre espais concrets de qualsevol ciutat... superposar; injectar noves densitats a àrees urbanes: incrementar les seves densitats edificatives en un 150%, aquest és l'objectiu proposat, sense perdre de vista que la raó última és el reciclatge de la ciutat existent; l'estalvi en el consum de nous sòls. Entenent que una alternativa a la sostenibilitat mediambiental dels sòls és reutilitzar més intensament els existents. Quelcom semblant al que passa amb els folis. És millor utilitzar-los per ambdues cares que limitar-se a utilitzar els reciclats per una de sola...

    Localització

    S'escollirà una ubicació idònia a la ciutat d'origen o d'acollida. En el moment de seleccionar l'emplaçament s'hauran d'analitzar les condicions de densitat actuals. Proposar alternatives per superposar noves densitats edificatives. Millorar les condicions dels espais públics. Generar nous espais de trobada. Encara que l'àrea seleccionada pugui abastar un entorn ampli, com una plaça, un carrer o l'espai entre edificis, del que es tracta finalment és de desenvolupar una ampliació concreta sobre un edifici concret. És interessant oferir la imatge general en un fotomuntatge, o en dibuixos, però fonamentalment, s'insisteix, es tracta del desenvolupament d'un projecte concret sobre una edificació específica.

    Algunes referències per concretar una mica més els qüestionaments.

    Als anys seixanta, Jean Louis Chaneac avançava les seves propostes per una arquitectura insurreccional basada en la rebel·lia contra la màquina burocràtica i el foment de la construcció de "cèl·lules pirata" que, penjant-se de les façanes existents dels polígons d'habitatge o instal·lant-se com paràsits clandestins a les cobertes d'aquests edificis envaïen literalment les seves superfícies, com un fong incontrolat. Per ell es tractava d'una proposta del que va denominar "anarco-arquitecturalisme": moviment promotor d'una insurrecció a favor de la millora de les condicions de vida dels inquilins, incrementant notablement les seves superfícies.

    Més recentment, Lacaton i Vassal van projectar i executar actuacions sobre polígons d'habitatge encaminades a la seva rehabilitació i extensió. Un percentatge alt dels habitatges de les nostres ciutats formen part dels polígons que van ser desenvolupats fonamentalment des de la segona guerra fins als anys vuitanta. Actualment, molts d'aquests complexos residencials no reuneixen les condicions més adequades de vida. La proposta de Lacaton i Vassal tracta de millorar les seves condicions mitjançant la construcció de pells habitades d'una espessor determinada.

    Però no només en actuacions sobre polígons d'habitatge on pot trobar-se l'aplicació, tot i que certament reduïda, d'aquesta investigació sobre els principis simultanis de transformació i increment de la densitat. També sobre la mateixa ciutat consolidada. Per citar algun exemple recent, aquest seria el cas de la proposta de Roof-Top Urbanism de l'equip xinès Urbanus, en la qual encavalquen una nova edificació sobre el que ja existeix...

    Proposta

    Es tracta de reflexions que ens interessen a tots avui, que constitueixen un camí a investigar sempre des de la premissa de partida que l'objectiu últim seria la reducció del consum de sòl, la preservació del territori i, a la vegada, el reciclatge de l'existent.

    Pel que fa al nivell de les investigacions i treballs, aquests haurien de mostrar la incidència de les noves densitats sobre l'edificació existent alhora que apuntar els models residencials proposats atenent al seu sistema constructiu i estructural, especialment pel que respecta a la interrelació amb les estructures existents; al particular sistema d'addició proposat. Ja sigui amb mòduls de poc pes que utilitzin materials lleugers, en línia amb una certa prefabricació lleugera, de l'estil del Loft Cube de Werner Aisslinger o d'elements existents en el mercat, com contenidors o sistemes més integrals en què la pròpia estructura serveixi de carcassa-suport de les cèl·lules habitacionals.

    L'espai domèstic nou, que s'afegeix a l'espai existent, pot formular-se com ampliació dels espais habitacionals inclosos en els edificis que es prenen com a base de treball, o bé com a cèl·lules allotjatives pensades per a un usuari jove, més fàcils d'imaginar en contextos de transformació i reciclatge com els que es tracta d'assolir.