'Una capella laica'
Un espai de silenci dins d'una gran ciutat.
Un lloc de meditació, calma i reflexió que t'aïlla de la velocitat i el soroll de l'entorn i et col·loca en una situació espiritual particularment sensible.
Tots hem experimentat aquest efecte quan, passejant per una gran ciutat, decidim entrar en una església i reposar uns instants. L'experiència física i sensorial et transforma durant uns minuts. La temperatura és diferent de l'exterior, especialment agradable a l'estiu quan pot ser uns quants graus més fresca. Els ulls s'han d'adaptar a la penombra i poden trigar uns segons a fer-ho, durant els quals t'atures i esperes. Quan tornes a recuperar la marxa sents només el ressò dels teus passos i aquesta és la màxima expressió del silenci. L'olor a cera cremada i encens et transporten a una espiritualitat connectada a la teva infància…
Una experiència semblant a la que pots experimentar quan, després d'una llarga ascensió a una muntanya, trobes una petita capella en el cim i decideixes entrar-hi. Solitud i silenci.
La proposta és dissenyar un lloc que proporcioni aquest tipus d'experiències en la gran ciutat. Una càmera de buit.
Es proposa un emplaçament al centre d'una gran ciutat. La plaça de les Glòries a Barcelona. Un gran buit urbà que serà, en un futur, un gran parc metropolità. La peça, per tant, ha de tenir en compte la situació provisional actual de l'emplaçament, però amb la mirada posada en el futur, quan l'arquitectura quedarà plenament integrada dins del paisatge del parc.
Per fer-ho, es prendrà com a punt de partida el projecte guanyador del concurs arquitectònic convocat per l'Ajuntament de Barcelona, obra de l'Agence TER
i Ana Coello.
La situació exacta de la peça haurà d'escollir-la cada projectista dins d'aquest àmbit situat entre els carrers Cartagena, Badajoz, Consell de Cent i Bolívia.
La mida també queda oberta al criteri de cada autor, però ha de ser reduït, semblant al d'una petita capella.
Les referències que poden il·lustrar aquest enunciat poden ser molt variades: la sala de reflexió d'Antoni Tàpies a la UPF, la capella Rothko a Houston, la capella de camp Bruder Klaus de Peter Zumthor, el projecte de la muntanya Tindaya de Chillida, el Sonsbeek pavilion d'Aldo van Eyck, la MIT Chapel de Saarinen, etc.
Arquitectures, totes, molt marcades per la matèria que les construeix. Espais interiors aïllats de l'exterior, on la façana adquireix un paper subordinat.
Una ocasió per retrobar els valors essencials de l'arquitectura i el seu potencial per transformar l'esperit humà.