“Noves poblacions”

“Noves poblacions”

A l'Espanya de la Il·lustració

Les “noves poblacions” constitueixen una de les experiències més notables de l'urbanisme espanyol. Van ser ciutats de nova fundació realitzades d'acord amb les polítiques empreses pels governants il·lustrats.

Basant-se en una àmplia documentació gràfica i escrita, es reconstrueix aquesta experiència, emmarcant-la en el context històric en què es va produir i relacionant-la amb exemples similars d'altres països.

L'anàlisi de les propostes dels teòrics i els tècnics (arquitectes, enginyers militars i agrimensors) revela les diferents maneres de traçar una ciutat “ex novo”, sense els condicionants ni els defectes de les ja existents. En el cas de les “noves poblacions”, la definició de la forma urbana apareix polaritzada entre el traçat en escac colonial, avalat per una àmplia experiència, i la crítica d'aquest model que en feia el pintoresquisme emergent.

Respecte a l'ordenació global del territori, es posa en relleu que llavors ja va existir un debat sobre els sistemes d'urbanitzar, provocat pels primers efectes perniciosos de les aglomeracions urbanes. És per aquest motiu que la ideologia antiurbana, el ruralisme fisiòcrata i l'utopisme social es troben presents a “Noves poblacions”.

Un veritable assaig alternatiu d'ordenació territorial, exemple valuós de l'equilibri camp-ciutat, que es basava en la limitació de la grandària de les poblacions i en un sistema extensiu de ciutats, llogarets i cases en parcel·les.