Skoura

Skoura

Arquitectura, terra i palmeres a Skoura

Entre el vessant meridional del gran Atles i el desert del Sàhara, s'estén un territori d'una gran aridesa. Allà la vida es concentra al costat de les lleres per on baixa l'aigua dels grans cims.

En aquests oasis, existeix una arquitectura que, malgrat l'austeritat dels materials amb què es construeix —terra i palmeres—, és d'una gran bellesa i està en harmonia amb el medi natural i el clima. Les tipologies que constitueixen l'hàbitat tradicional són tres: el “qsar” o poblat emmurallat, la “tighremt” o casa fortificada, i la “qasba” o fortalesa dels grans caps. A més, hi ha nombrosos santuaris on estan enterrats els sants locals i se'ls venera, i és freqüent l'existència de graners col·lectius per desar-hi i protegir els productes alimentaris.

Durant una quinzena del mes d'octubre de l'any 2001 i, posteriorment, una altra del mes de març de l'any següent, vam fer uns tallers a l'oasi de Skoura amb estudiants d'arquitectura de l'escola de València, amb l'objectiu d'inventariar-ne l'arquitectura tradicional.

El maig del 2006 la Fundació Caixa d'Arquitectes va editar el llibre “Arquitectura de tierra en el sur de Marruecos. El oasis de Skoura”, que va ser finalista en la convocatòria dels premis FAD 2007 en la categoria de Pensament i Crítica, segons paraules de l'organització, “perquè és un llibre que sorgeix d'una investigació de camp, una cosa ja poc habitual avui dia, i que es planteja com una declaració de la correspondència necessària que ha d'existir entre el lloc, els materials, els sistemes constructius i les tipologies”.