“Somni d'habitar”

“Somni d'habitar”

en la España de la Ilustración

La casa, a més de ser protagonista de l'arquitectura per primera vegada en els temps moderns, és un espai receptor i transmissor especialment sensible a les variacions més subtils que s'han produït en cada moment d'aquest segle.

La idea subjacent en el text “projecte modern, projecte inacabat” fa seu un pensament actual que proclama que el projecte que s'anunciava a meitat del segle XIX amb la revolució industrial continua sent vigent avui dia; vigent en el moviment continu entre passat i futur, i immers en les tensions del present. Sens dubte aquesta posició inestable del projecte modern és el signe i condició de la seva renovació incessant.

Es tracta d'un recorregut a salts per episodis dispersos i emergents entorn del somni modern d'habitar. A l'inici, la Casa Soane a la llum de l'Obra dels Passatges, de Walter Benjamin, és l'“intérieur” que es resisteix davant la modernitat exterior amenaçadora. A continuació, la Glass Room, de Mies Van der Rohe, i les vil·les parisenques d'artistes dels anys vint es presenten com a plasmacions heroiques de la modernitat ortodoxa. Més endavant l'explosió alliberadora del projecte modern suposarà una altra expressió amb una visió més àmplia, complexa i multiforme recollida a les cases pròpies dels arquitectes com a autobiografia construïda. La revisió crítica dels setanta a la casa suburbial queda reflectida en l'obra de dos arquitectes que conflueixen i es contraposen: Matta-Clark i Venturi.

Al final, les propostes revolucionàries, utòpiques o futuristes dels seixanta condueixen a una visió del present, en la qual els nous processos d'informació i comunicació apareixen a la casa com a potencials transformadors i continuadors del somni modern d'habitar.