arrow-circle-down arrow-circle-left arrow-circle-up arrow-down arrow-left arrow-line-right arrow-right arrow-up ballon close facebook filter glass lock menu phone play point q question search target twitter
X

Centre de Documentació / Cicles

Miradas de cine: a través de la ventana 

Le Corbusier afirma en el seu llibre Urbanisme (París, 1925) que Adolf Loos li va dir en una ocasió que "un home culte no mira per la finestra; la seva finestra és un vidre esmerilat, hi és només per deixar passar la llum, no per deixar passar la mirada". I, de fet, conseqüent fins al final, l'arquitecte austríac va arribar a organitzar els espais interiors en les seves obres de tipologia residencial -i fins i tot la disposició del mobiliari fix-de manera que no fos possible accedir a les finestres.

Les finestres, balcons, terrasses, galeries... Aquests espais de transició entre l'espai privat i el col·lectiu, entre l'espai íntim i el públic, s'han convertit aquests dies de confinament a les nostres cases en l'únic contacte no virtual, tan visual com fins i tot físic, amb el món exterior.

En aquesta ocasió us proposem, a través d'una selecció de pel·lícules de ficció, curtmetratges i documentals, tornar a gaudir de la mirada personal d'alguns realitzadors que han utilitzat aquests elements arquitectònics com a recurs simbòlic, metafòric i, en definitiva, cinematogràfic.

REAR WINDOW 

La finestra indiscreta

Alfred Hitchcock, 1954

Dirigida per Alfred Hitchcock, un dels realitzadors que més ha explorat la relació entre el cinema i l'arquitectura, basada en el relat It Had to Be Murder (Cornell Woolrich, 1942). L'escena inicial, amb l'aparició dels títols de crèdit sobre uns estors que es van obrint per mostrar un pati d'illa, ja estableix el punt de vista des de l'interior de l'apartament del protagonista, el fotògraf que interpreta James Steward. Aquest enquadrament es manté pràcticament en tota la pel·lícula.
Sembla que tot es desenvolupa amb normalitat al complex residencial, menys pel tancament obligat d'Steward degut a la seva cama trencada... fins que l'avorriment i la frustració fan que comenci a observar atentament el comportament dels seus veïns.
visualitza

UNA GIORNATA PARTICULARE

Una jornada particular

Ettore Scola, 1977

Al llarg de la seva filmografia, Ettore Scola ha representat moltes vegades una particular visió, irònica i punyent, de la ciutat de Roma, del seu urbanisme i arquitectura. En aquesta pel·lícula ubica la trama en un gran edifici residencial construït durant l'època feixista al Viale XXII Aprile, conegut com Palazzo Federici i obra de Mario Renzi, arquitecte que durant els anys 30 va fer diversos projectes en col·laboració amb Adalberto Libera.
La trama es desenvolupa, com indica el mateix títol, en un sol dia, el 6 de maig de 1938, mentre Hitler visita la capital italiana, la població de la qual es va bolcar en la rebuda. A l'edifici buit només hi queden tres persones: la portera, una mestressa de casa, Antonietta (Sophia Loren) i un locutor de ràdio, Gabriele (Marcello Matroianni). I un ocell que vola d'una finestra a una altra, provocant el contacte entre els dos últims.
visualitza

La casa como la ventana al interior del arquitecto,

Alex Duro

 

visualitza

Recursos

Tot aquest conjunt de recursos ens ofereixen un panorama molt més complex i intens.

 

Ester Roldán

Ester Roldán (1976), arquitecta per l'ETSA de Valladolid i DEA per l'ETSA de Barcelona.

L'any 2000 funda longo+roldán arquitectos juntament amb Víctor Longo.