arrow-circle-down arrow-circle-left arrow-circle-up arrow-down arrow-left arrow-line-right arrow-right arrow-up ballon close facebook filter glass lock menu phone play point q question search target twitter
Las cookies propias y de terceros nos permiten mejorar nuestros servicios. Al navegar por nuestro sitio web, aceptas el uso que hacemos de las cookies. Más información Aceptar
X

Centre de documentació / Cicles

La Bauhaus

Joves, veniu a la Bauhaus!

Amb motiu del centenari de la Bauhaus, us oferim aquest cicle comissariat per Jorge Torres Cueco.

La Bauhaus ha fet cent anys i, al meu parer, continua ufanosa i frondosa. És sorprenent que, amb només catorze anys de vida, objectes, productes industrials, obres plàstiques i arquitectura resisteixin el pas del temps, tot i les dificultats i contradiccions en què es va veure sumida en els anys de la República de Weimar. Tampoc és estrany, tenint en compte els alumnes i mestres que en van ocupar les aules: Paul Klee, Wassily Kandinsky, Johannes Itten, László Moholy-Nagy, Lyonel Feiniger, Josef Albers, Günta Stolz, Walter Gropius, Mies van der Rohe o Marcel Breuer. Aquest és el relat que podem observar en els documentals dirigits per Niels Bolbrinker: Bauhaus. El mito de la modernidad (2017, amb Kerstin Stutterheim) i Bauhaus Spirit. 100 Years of Bauhaus (2018, amb Thomas Tielsch), en què desfilen alguns dels seus alumnes per traslladar-nos la seva experiència artística i vital. Aquesta mateixa experiència la narra el seu protagonista al documental d'Erich SchmidMax Bill. Un clásico del futuro (2008) que, al seu torn, ens introdueix en el món de la Hochschule für Gestaltung d'Ulm, deutora de la Bauhaus i de la cultura a la postguerra. Altres documentals com Kandinsky and the Russian House (Michael Craig, 2007) i Mies van der Rohe (Michael Blackwood, 1986) ofereixen una semblança de dos dels seus protagonistes més importants: Kandinsky, un dels seus iniciadors, i Mies, el seu darrer director.
No menys interès revesteixen les intervencions de professors com Luis Fernández-Galiano al cicle «El temps de la Bauhaus» amb Klee, un maestro (2013) o d'altres ja històriques com Abraham Moles, amb les seves reflexions sobre l'art i la comunicació a L'Experiènce du Bauhaus après la Deuxième Guerre Mondiale: L'École d'Ulm (1986); Wolf Tegethoff a El concepto de Museo de Mies van der Rohe i Ludwig Glaser amb Los diseños de Mies para el pabellón y la exposición de Barcelona al cicle del mestre alemany celebrat el 1986 a Barcelona.

 

Entre tots els documents disponibles, cal destacar el film Impressionen vom alten Marseiller Hafen (vieux port) fet per Lászlo Moholy-Nagy l'any 1929, un impressionant retrat visual i humà del Vell Port de Marsella. Un testimoni fascinant, el constitueixen totes aquelles experiències plàstiques dutes a terme a la Bauhaus en què el so, el moviment, el color i la imatge es recollien en films de curta durada, però de gran intensitat visual. Avui disposem de l'edició original o de la reconstrucció d'una part d'aquestes obres experimentals fetes per mestres i estudiants de la Bauhaus: Werner Graeff, Komposition I i Komposition II (1922); Kurt Schwerdfeger, Reflektorische Farblichtspiele (1922/1967); Kurt Kranz, Zwanzig Bilder aus Dem Leben einer Komposition (1927-28/1972); Kurt Kranz Der Heroische Pfeil (1930/72) i Variationen über ein geometrisches Thema (1944/72); o Viking Eggeling, Symphonie Diagonale (1921-24). També mereixen atenció les reproduccions d'assajos escènics i ballets com els de Lothar Schreyer, Mann (1920/2012), Ludwig Hirschfeld-Mack, Kreuzspiel (1923/1964-65), Kurt Schmidt, Das Mechanische Ballett (1923/2009); Wassily Kandinsky, Bilder Einer Ausstellung (1928/1984) i, per descomptat, Oskar Schlemmer amb Das Triadische Ballet (1922/70 i 1989) i les recreacions Mensch und Kunstfigur (1969) i Oskar Schlemmer und Tanz (1980).

 

Un panorama de les tesis doctorals recents sobre la Bauhaus, comprovem l'interès que adquireix la figura del seu últim director, Mies van der Rohe, analitzat des de diferents angles: «Mies y la conciencia del espacio» (Cristina Gastón); «Espacio, Tiempo y Silencio. Arquitectura y Música en la obra de Mies y Webern» (José Luis Baró); «Traslaciones Poéticas: un recorrido por la Friedrichstrasse de Mies van der Rohe en 1921» (Pablo Gallego); «El pilar en Mies van der Rohe. El léxico del acero» (Javier Ferrándiz); «Las flexiones del arquetipo en la obra de Mies van der Rohe» (Carlos Lanuza); «Material, espacio y color en Mies van der Rohe. Café Samt & Seide 1927» (Enrique Colomés); «Mies' Two-Way Span» (Euardo Mantovani) o «La paradoja de Mies. Las simetrias invisibles a través del Pabellón de Barcelona» (Francisco Muñoz). Però també, «Wassily Kandinsky y la evolución de la forma» (Antoni Maltas); «Hacia un concepto de espacio interior: 1927-1937. Lilly Reich» (María Melgarejo)  i «Hilberseimer, El urbanismo de la gran ciudad» (José Antonio Sumay) constitueixen valuosos documents que són molt més que mers perfils biogràfics. «El camino hacia la arquitectura: las mujeres de la Bauhaus» (Josenia Hervás) i «La silla de la discordia» (Pablo López) mostren el proteic i feixuc espai que la Bauhaus concedeix a la investigació.   
Jorge Torres Cueco
Doctor arquitecte. Catedràtic de projectes arquitectònics de la Universitat Politècnica de València des de 2003. Ha impartit seminaris, conferències i cursos de doctorat sobre modernitat i crítica de l'arquitectura.

Recursos

Tot aquest conjunt de documentals, tesis, conferències i films ens ofereixen un panorama molt més complex i intens. La Bauhaus no només va revolucionar el disseny d'objectes i el fet d'entendre'ls com a síntesi entre art i indústria, sinó que la seva investigació sobre els fenòmens visuals i plàstics va traspassar les fronteres de l'art modern per introduir-nos en l'experiència de l'art i del món contemporani.

 

La enseñanza de los viejos maestros

Xoca que un títol tan atrevit pertanyés a un moment en què encara no existien aquests mestres.
Visualitza l'article del Blog FQ

Agentes inmateriales de Laszlo Moholy Nagy

Els anys que Laszlo Moholy Nagy va passar com a professor de la Bauhaus (1922-1928)
Visualitza l'article del Blog FQ

La Bauhaus celebra el seu centenari amb la seva capacitat d'influència intacta

Alemanya commemora l'aniversari de l'escola amb un ambiciós programa
 
Visualitza l'article del Blog FQ

Las mujeres de la Bauhaus

» Alma Buscher, Friedl Dicker, Wera Meyer-Waldeck, Marianne Brandt, Lucia Moholy-Nagy, Lilly Reich.


Visualitza l'article al Blog