Llençols blancs estesos en mig d’un terrat. Passar a través, perdre’s entre les textures i els diferents tons de blanc, jugar a amagar, jugar a trobar, projectar ombres, que el vent els mogui i notar la frescor i els aromes a net, retrobar-nos amb moments de la infància…. Estendre la roba és una acció molt quotidiana però a l’hora molt arrelada culturalment, molt pròpia de les nostres latituds. Convertit gairebé en ritual i amb el color blanc ja com a símbol de pulcritud. La roba als terrats en les ciutats i pobles és gairebé una icona de la mediterraneïtat; Però, i si en lloc d’això per un moment RENTESSIM EN “ROBA CALENTA” I “ESTENGUESSIM” L’AIGUA?…
Simple inversió dels termes que ens condueix a transformar aquells llocs comuns, a repensar tot allò que sembla no poder ser de cap altra manera.
Amb aquesta acció que es basa en la poètica y la metàfora de distorsionar lo quotidià, s’aconsegueix una instal·lació efímera que ens ofereix com a resultat una transformació de l’espai. Canviar la mirada, aprendre a donar-li una volta més a les coses, veure que petits i simples canvis generen grans transformacions, sobretot produïdes en la ment.
Davant la pèrdua d’activitat però sobretot d’identitat com a espai social que ha sofert el safareig, proposem un canvi de mirada, un joc poètic a través del qual aconseguim la objectualització del lloc.
D’aquesta manera pretenem fomentar un ús més proper a l’acció cultural que no a la funcional per tal de mantenir la rellevància social i la capacitat d’atracció que tradicionalment havia exercit el safareig, tot a través de l’activació artística, d’una certa museïtzació d’aquest espai concret.
más información