arrow-circle-down arrow-circle-left arrow-circle-up arrow-down arrow-left arrow-line-right arrow-right arrow-up ballon close facebook filter glass lock menu phone play point q question search target twitter
X

Eileen Gray: diseño y arquitectura para una nueva forma de vivir

 

Pionera, visionària. Creativa incansable. Camaleònica, experimental, multidisciplinària. Admirada i envejada, no obstant això, invisibilitzada i oblidada. Independent, enigmàtica, captivadora, obertament bisexual.

Eileen Gray (1878-1976) va ser una d'aquelles persones que deixen empremta. Una artista, dissenyadora i arquitecta irlandesa avançada al seu temps (o a fora del seu temps), que va crear peces de mobiliari icòniques i obres mestre de l'arquitectura moderna. La seva fou una història intensa i fascinant. Una història que, 45 anys després de la seva mort, val la pena descobrir i recordar.

De l'artesania a la modernitat
Amb només 24 anys, Eileen Gray es va mudar a París per dedicar-se al disseny i escapar de les convencions socials i de gènere. Allà entraria als cercles de lesbianes de la ciutat, líders de l'avantguarda artística, i obriria la seva pròpia botiga de mobles amb el pseudònim masculí Jean Désert.
La seva obra es movia entre la tradició i l'avantguarda, i entre l'artesania i la modernitat.1 Gray experimentava i, amb identitat pròpia, ressonava a actualitat. Connectava amb les tendències o s'hi avançava. Mentre a Alemanya s'establien les bases del mobiliari modern, a la Bauhaus2i especialment de la mà d'arquitectes com ara Marcel Breuer o Mies van der Rohe3, en paral·lel i des de París, Gray també ho feia, amb creacions que han passat a la història del disseny de producte, com la taula Ajustable, la butaca Bibendum o la Non-conformist chair.4
Arquitectura des de l'interior5
En aquest context, algunes dones es començaven a guanyar un lloc en l'àmbit del disseny i l'arquitectura.6 Eileen Gray, Charlotte Perriand7, Lilly Reich. Però no era un camí fàcil.8 El poderós arquitecte feia el que era important. L'edifici, la façana, l'estructura. És a dir, la part robusta, perdurable i visible de l'arquitectura. A tot estirar, deixaven la petita escala, l'interiorisme i la decoració a les dones. L'espai domèstic i efímer.
De fet, l'interiorisme era l'assignatura pendent de la incipient arquitectura moderna de Le Corbusier. Eileen Gray criticava aquesta distracció: «L'arquitectura exterior sembla haver absorbit els arquitectes avantguardistes a costa de l'espai interior. Com si una casa hagués de ser concebuda des de l'exterior per complaure la vista, més que no pas pel benestar dels seus habitants». Considerava que la pobresa de l'arquitectura racionalista es devia a la manca de sensualitat i empatia, ja que tot estava dominat per la raó. «La casa no és una màquina de viure. És una extensió de qui l'habita».9
De tal manera que la irlandesa va decidir posar-hi remei. El 1926 va crear la seva primera obra arquitectònica, la casa E-1027, per a ella mateixa i la seva parella Jean Badovici. Allà és on va començar l'arquitectura per a l'interior. De dins cap a fora. Des de la vida i de l'ànima. Ho va dissenyar absolutament tot, fins a l'últim detall (espai, textura, llum, color, mobiliari, catifes, grafismes), creant un projecte funcional, sensual, dinàmic, flexible i coherent. Va fusionar les escales fins a no poder diferenciar entre mobiliari i edifici; entre decoració i arquitectura. Per primera vegada, la tendència moderna s'aplicava a l'interior. Passant de la màquina d'habitar al moble habitat, amb instint i sensibilitat.
Una nova manera de viure
Eileen Gray ens convida a un viatge10. Cap a l'alliberament i la sensualitat de la llar. Cap a una nova manera de viure, lluny de l'estructura estandarditzada i la família nuclear. A la seva obra, el moviment es troba arreu. Els espais són flexibles i poc definits; els mobles s'ajusten i es transformen per adaptar-se als habitants. L´edifici està obert a la interpretació, no està confinat a les restriccions normatives. És una casa no conformista, performativa, en perspectiva queer11 O, com deia ella, un organisme vivent.
Gray cercava l'experiència sensorial i corporal de l'espai habitat. Volia crear llars que estimulessin els sentits i l'acció del cos. Cosa que també defensa Juhani Pallasmaa al seu llibre Una arquitectura de la humildad12 L'arquitecte finlandès ens recorda l'essència multisensorial de l'arquitectura i la importància de l'experiència espacial que encoratja la nostra participació. Així com «el valor de la sensualitat tàctil i l'erotisme ocult de l'espai, els materials i els detalls, els colors i la llum, que ens brinden experiències plaents i seductores».
Aquesta és l'arquitectura d'Eileen Gray. Una arquitectura humil i alhora luxosa en detalls, sensacions i evocacions. Amb paraules de Pallasmaa, una arquitectura que intenta acomodar, més que impressionar; evocar les sensacions íntimes de la domesticitat i el confort. Que comprèn els contextos culturals i socials preveu l'evolució temporal dels edificis i ens demostra poder de l'empatia i la imaginació.
L'obsesió de Le Corbusier
Per tot això, la casa E-1027 és avui dia considerada una obra mestra de l'arquitectura moderna. Le Corbusier en va ser conscient des del principi. Per això li va despertar admiració i enveja, fins al punt de convertir-se en una obsessió. De fet, l'arquitecte construiria el famós Cabanon13 a pocs metres de l'E-1027 i, en un acte de demostració de poder i dominació, pintaria vuit murals gegants a les parets de la casa, sense permís i contra la voluntat d'Eileen Gray.14A més a més, quan el creador de la Unité d’Habitation publica els murals a la seva obra completa o a revistes, no esmenta Eileen Gray com a autora de la casa. La invisibilitza i l'esborra de la història. Fet que contribueix que, durant dècades, l'E-1027 fos popularment atribuïda a Le Corbusier.15
La paradoxa és que la casa s'acabaria salvant pels murals. Ara, restaurada amb tots els mobles i elements originals, la podem visitar i així percebre, entre aquestes parets, la fructífera obra i la vida apassionant d'una dona que va crear el seu propi camí, sense parar, sense conformar-se. I que, d'alguna manera, ens va obrir pas a totes i va canviar la història del disseny.

Recursos

Tot aquest conjunt de recursos ens ofereixen un panorama molt més complex i intens.

 

Recurso CD
Eileen Gray
Invitación al viaje
Recurso CD
Recurso CD
La arquitectura desde el interior, 1925-1937
Lilly Reich y Charlotte Perriand
Recurso CD
Domesticidad y poder
Eileen Gray y E.1027
Recurso CD
C. Tangana MIENTE
La casa Corbusier era de la ARQUITECTA E. Gray
Recurso CD
Recurso CD
LA SILLA DE LA DISCORDIA.
La pequeña escala como campo de experimentación en la modernidad: Breuer, Mies y Stam

Eileen Gray, pionera de la arquitectura moderna y referente homosexual.

El País, Anatxu Zabalbeascoa

Llegeix article

Maison en bord de mer: un análisis queer de E-1027 de Eileen Gray.

Katarina Bonnevier

Ver revista

Eileen Gray: una casa bajo el sol.

Charlotte Malterre-Barthes, Zosia Dzierżawska

Ver publicación

Mujeres y arquitectura: asimetrías históricas.

Blog Fundación Arquia. Lucía C. Pérez-Moreno

Leer artículo
Núria Moliner (Barcelona, 1991) és arquitecta, investigadora, comunicadora i música. Es dedica a la divulgació de la cultura arquitectònica i a la investigació sobre ètica social i mediambiental a l'arquitectura, l'urbanisme i el disseny. Actualment és presentadora, assessora de continguts i guionista deEscala Humana, la sèrie documental d'arquitectura de TVE, premiada a la Biennal Espanyola d'Arquitectura. També és col·laboradora al programa cultural Punts de vista TVE Catalunya, membre del consell assessor del pla urbanístic Superilla Barcelona i comissària del nou cicle Architecture Now, per a Roca Barcelona Gallery. Recentment, ha estat comissària de la Biennal de Pensament de Barcelona i ha conduït el documental Punto de inflexión. Ha treballat per a entitats com ara la Fundació Mies van der Rohe, l'Institut de Cultura de Barcelona, els FAD, Storefront for Art and Architecture NYC, URBANBATfest, Intermediae Matadero Madrid, la Fundació Arquia o el CoNCA. Participa com a comissària, conductora i ponent a festivals, congressos i esdeveniments culturals, comunica a mitjans audiovisuals i escriu articles per a premsa i publicacions.
www.nuriamoliner.com
https://www.instagram.com/nuria_moliner/
https://twitter.com/nuria_moliner
https://www.linkedin.com/in/nuria-moliner/