Naixé el 1956 a la prefectura d'Ibaraki, Japó.
El 1981 es graduà a la Universitat de Dones del Japó, amb un màster en arquitectura. Començà a treballar a Toyo & Associates.
1987 Funda l’estudi Kazuyo and Associates.
El 1988, el seu projecte MHC House fou seleccionat per al Kajima Award, SD Review 1988.
El 1989 rebé el Premi Especial d'Arquitectura Residencial de l'Associació d'Arquitectura de Tòquio; El premi Yoshioka, The Japan Arquitect; y el 2n premi al Concurs Internacional de Disseny Industrial Bl.
El 1990 rebé una menció d'honor al concurs La Maison de La Culture du Japon, París; Review SD.
El 1991 guanyà el 2n premi al concurs de disseny del Nasunogahara Music Palace.
El 1992 guanyà el 2n premi al concurs '92 del GID y el 2n Premi de Disseny de l'Espai Comercial. Fou nomenada "Nova arquitecta de l'any" per l'Institut d'Arquitectes del Japó.
El 1994 guanyà el premi '94 Commercial Space Design Award per Pachinko Parlor I i II.
El 1995 obtingué el 3r lloc al concurs de disseny de la terminal internacional del port de Yokohama. Co-fundà l'estudi d'arquitectura SANAA (Sejima + Nishizawa and Associates) amb Ryue Nishizawa.
El 2000 guanyà el Premi d'Arquitectura Erich Schelling, Karlsruhe, Alemanya.
El 2010 guanyà el Premi Pritzker d'Arquitectura.
Kayuzo ha estat professora a diverses escoles d'arquitectura:
• Professora a la Universitat de Keiō, Tòquio, Japó 2001.
• Professora visitant a l'Escola Politècnica Federal de Lausana, Suissa. 2006.
• Professora visitant a la Universitat de Princeton, EUA. 2006.
Iñaki Ábalos (San Sebastià, 1956) és arquitecte de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid (ETSAM), doctor arquitecte i catedràtic de Projectes Arquitectònics a l'ETSAM. Fou Kenzo Tange Professor (2009), i des del 2010 és professor convidat a la Graduate School of Design (GSD) de la Harvard University. Soci fundador d'Ábalos&Herreros (1984- 2006) i d'Ábalos+Sentkiewicz arquitectes, és membre del comitè científic del centre d'estudis del Canadian Centre for Architecture (CCA) de Mont-real (des de 2005) i del consell de direcció del Barcelona Institute of Architecture (des de 2008). És director del Laboratori de Tècniques i Paisatges Contemporanis (des de 2002), i el 2009 al Royal Institute of British Architects (RIBA) li va concedir la seva afiliació internacional. Ha estat professor a l'Architectural Association (Londres), l'EPF (Lausana) i a les universitats estatunidenques de Columbia, Princeton y Cornell. És autor de Le Corbusier. Rascacielos (Ajuntament de Madrid, 1988), Técnica y arquitectura (Nerea, Madrid, 1992) i Natural artificial (ExitLMI, Madrid, 1999), amb Juan Herreros; i La buena vida (Editorial Gustavo Gili, Barcelona, 2000), els dos volums de l'Atlas pintoresco (Editorial Gustavo Gili, Barcelona, 2005 y 2007), de la monografia Alejandro de la Sota (Fundació Caixa d'Enginyers, Barcelona, 2009; amb Josep Llinàs i Moisés Puente), i editor de Naturalez y artificio (Editorial Gustavo Gili, Barcelona, 2009).
Tema: '44’
Els espais habitables per a famílies o grups de persones segueixen generalment normes similars, confinant individus diferents en espais semblants, i estructures familiars diferents, en grups d'espais semblants. Aquest exercici intenta crear noves relacions i, alhora, investigar les possibilitats de dividir en espais múltiples.
L'objectiu del concurs és la creació d'un espai perquè tres habitants hi visquin de manera permanent.
La superfície total serà de 250 m2 i el nombre d'espais limitats per parets serà de 44. Es definirà la funció de cada espai i s'inclourà el mobiliari. Les relacions entre els espais són de gran importància.
El concursant és lliure d'elegir l'emplaçament. Haurà de descriure's en detall i serà important que el projecte s'adapti a l'emplaçament escollit.
El recorregut arquitectònic per la ciutat de Bilbao es va realitzar el dimecres dia 18 de juliol de 2002. Es va comptar amb la col·laboració com a guia de l'arquitecte Ignacio Intxausti, arquitecte diplomat de l'Escola d'Arquitectura de la Universitat del País Vasco.
