Se habla de realizaciones con la voluntad de ir más allá de los proyectos y de las obras, y en ellas se puede incorporar cualquier actuación que realiza el arquitecto, diseñador, artista plástico o profesional de disciplina afín: propuestas, obras para concursos, trabajos de investigación, propuestas urbanas, diseño, escenografía, restauración, etcétera
Podran participar-hi arquitectes superiors titulats en qualsevol de les escoles tècniques superiors d'arquitectura d'Espanya i Portugal, sempre que no hagin transcorregut més de deu anys des de la data de titulació (títol obtingut a partir de l'1 de gener de 2008 per a aquesta edició). Els arquitectes estrangers amb títol obtingut a Espanya o Portugal a partir de l'1 de gener de 2008 també hi poden participar. Els arquitectes amb títol obtingut fora d'Espanya o Portugal a partir de l'1 de gener de 2008 i convalidat a Espanya o Portugal també hi poden participar.
Inici convocatòria: 18 gener 2018
Període d'inscripció: del 18 de gener de 2018 al 9 de desembre de 2019
Resultats: juny 2020
VII Festival arquia/próxima: octubre 2020
La informació es pot adjuntar i/o modificar fins al dia que finalitzin les inscripcions (9/12/2019 12:00 migdia).
Per a més informació sobre la documentació que cal enviar, vegeu el manual d'ajuda.
Està disponible també a l'àrea privada d'usuari.
Marina Otero Verzier es doctora arquitecta, directora de Investigación de Het Nieuwe Instituut (Museo Nacional Holandés de Arquitectura, Diseño y Cultura Digital, que cuenta con el Archivo Nacional de Arquitectura), en Rotterdam y directora del Social Design Masters en Design Academy Eindhoven.
Ha sido comisaria en la XIII Bienal de Shanghai celebrada en 2021.
Su trabajo como comisaria incluye proyectos como el Pabellón de Holanda en la Bienal de Arquitectura de Venecia en 2018, la Oslo Architecture Triennale 2016 y la 13 Bienal de Shanghai en 2021. Anteriormente, Marina trabajó como directora de Studio-X GSAPP, una red global de centros de investigación sobre el futuro de las ciudades con sedes en Amman, Beijing, Estambul, Johannesburgo, Mumbai, Nueva York, Rio de Janeiro y Tokio, adscritos a la universidad de Columbia. Marina ha co-editado Unmanned: Architecture and Security Series (2016), After Belonging (2016), Work, Body, Leisure (2018), Architecture of Appropriation (2019), I see that I see what you don´t see (2020), More-than-Human (2020), Dixit #2 A Matter of Data and Lithium: States of Exhaustion (2021).
Ha sido profesora en ETSA Madrid, Royal College of Art Londres, Columbia University GSAPP Nueva York, Barnard College New York, Geneva University of Art and Design, entre otros.
Vivim en un món en constant mutació. Ja siguin conflictes polítics, desigualtats socials o desastres ecològics, el planeta i la humanitat estan en canvi continu, s'aproximen cada vegada més a un estat de col·lapse. Vivim en un món globalitzat i interconnectat, tant digitalment com física, on les accions diàries que duem a terme en el nostre entorn immediat tenen un impacte dràstic en altres parts del món. Un «efecte papallona» amb el qual petits canvis poden tenir conseqüències imprevistes en diferents llocs i moments. Les nostres accions diàries no només afecten el nostre entorn proper, sinó que també tenen un impacte indirecte en altres països i contextos.
El febrer d'enguany, el diari The Guardian va publicar una sèrie d'articles en els quals examinava l'impacte mediambiental del principal material utilitzat en construcció, el ciment. Després de l'aigua, el ciment és el segon material més consumit al món i el causant del 8 % de les emissions globals de CO2. Si a això afegim que el sector de la construcció és responsable del 23 % de la pol·lució de l'aire, del 40 % de la contaminació de l'aigua potable i del 50 % dels residus en abocadors, la situació és crítica. Vivim en un moment de màxima urgència en què els recursos naturals tenen data de caducitat i hem de reflexionar i posar en perspectiva l'impacte de l'arquitectura tant en la societat com en el planeta. Un planeta en què necessitem crear hàbitats per a una població mundial que augmentarà un 25 % en els propers 30 anys. Com estan responent l'arquitectura i els arquitectes a aquests problemes des d'una escala local i global?
Els anys seixanta i setanta van ser dècades tumultuoses de desordre polític i agitació social. Des de la construcció del mur de Berlín fins al moviment antinuclear, les protestes contra la guerra del Vietnam o els disturbis estudiantils del Maig del 68, aquests anys ocupen un lloc destacat en la nostra història recent. Les injustícies es van debatre obertament i es van gestar pensaments radicals que qüestionaven l'statu quo, així com les convencions i pràctiques existents en diverses esferes de la vida, inclosa l'arquitectura. Vivim un moment igualment crític amb paral·lelismes directes, però amb 50 anys menys en el compte enrere.
Aquest és el moment d'entendre l'impacte de l'arquitectura holísticament i de crear dissenys radicalment innovadors que actuïn amb risc per canviar la forma en què actuem en el nostre entorn. Necessitem treballar des de la col·laboració, entenent la feina de l'arquitecte com a part d'una xarxa complexa, com el mateix planeta, on el flux de coneixement i acció sigui permanent, definint nous formats d'actuació que renegociïn la relació tant entre els humans com amb el medi. Necessitem entendre com relacionar-nos entre nosaltres per poder entendre, aleshores, com gestionar una relació més empàtica amb altres espècies i el nostre entorn.
El que és correcte ja no és suficient. No podem seguir actuant de la mateixa manera, ens cal generar un punt d'inflexió. Necessitem introduir un canvi de pensament, agenda i pràctica, per crear una major conscienciació i demostrar a la societat el poder transformador de l'arquitectura per reparar els nostres entorns. Necessitem desenvolupar projectes i estratègies que ens permetin transformar radicalment el nostre impacte en el planeta i reparar la nostra relació amb el nostre entorn, social, polític i mediambiental per generar un espai més democràtic per a tothom.
Aquesta convocatòria d'arquia/próxima es planteja amb l'objectiu de buscar estratègies, reflexions i materialitzacions que actuïn amb risc per qüestionar l'statu quo i les concepcions preestablertes, presentat propostes que permetin generar un canvi radical en les pràctiques d'arquitectura contemporània. Els projectes seleccionats en aquesta convocatòria funcionaran a mode de càpsula del temps, un reflex de l'agenda dels arquitectes avui que cristal·litzarà com estan responent amb formats crítics i innovadors als canvis socials, polítics, econòmics i mediambientals. Una oportunitat per examinar i discutir col·lectivament assumptes de vital importància per a la nostra societat i el nostre planeta i destacar aquelles pràctiques que actuïn amb risc i innovació davant dels canvis locals i internacionals per generar, així, una nova radicalitat en arquitectura.
Marta és doctora arquitecta (Universitat de Sevilla, menció internacional, Ex. C. L. 2017), professora de projectes arquitectònics a l'ETS. Arquitectura Sevilla des del 2007. Cursa estudis a Alemanya, estades de recerca a Àustria, a la Kunsthalle & Donau University Krems (Premi DaylightSpaces, 2016); Research Residence a l'Institut für Architektur Technologie Graz (2017) i beques de docència a Uruguai (FADU-Montevideo) i Portugal (FAU Lisboa i Escola das Artes, U. Évora). És coordinadora i professora de Cátedra Blanca Sevilla, des del 2007. Ha estat docent a l'ETSA. Màlaga, convidada en diversos màsters universitaris (US, UNIA, ETSAM, FADU-DEIP) i conferenciant en diverses universitats i institucions internacionals, com la CAUP Tonji University Xangai, l'Instituto Cervantes de Pequín i Viena, la Facultad Arquitectura Montevideo, i conferències a l'ETS. Màlaga, Saragossa, Madrid, València...
© Imagen Subliminal
Arquitecta per l'ETSA de Valladolid i diploma d'estudis avançats en projectes arquitectònics per l'ETSA de Barcelona. Funda el 2001 longo+roldán arquitectura juntament amb Víctor Longo Valdés, després de guanyar el primer premi en el Concurs Nacional d'Idees per a l'Edifici de Serveis d'Autoritat Portuària de Gijón a El Musel. La seva execució els suposarà l'obtenció del Premi Astúries Arquitectura 2006, premi que tornaran a guanyar el 2008 per l'Edificio de Vivienda Colectiva i el 2012 per un habitatge/estudi per a artista + petit hotel rural, obra que serà seleccionada per la revista Monocle com una de les 100 Top Experiences in Spain.
Han estat finalistes, a més, en nombrosos concursos d'arquitectura i disseny i recentment nominats al Premi Mies van der Rohe 2019 per un complex residencial i pavelló d'usos múltiples. La seva obra apareix publicada a
Fran Silvestre, arquitecte en l'especialitat d'edificació (matrícula d'honor) per l'ETSA de València i en l'especialitat d'urbanisme (matrícula d'honor) per la TU/e (Technische Universiteit Eindhoven) d'Holanda, doctor per la Universitat Politècnica de València dins del programa Projectar des del territori una mirada moderna 2012-2016 (magna cum laude), és professor del Departament de Projectes de la Universitat Politècnica de València i subdirector de l'Escola d'Arquitectura en el període 2010-2012. Actualment, és professor de projectes a la Universitat Europea de València i director del Màster March Arquitectura, disseny i innovació de la Universitat Europea de València.
El seu estudi compta amb la col·laboració i l'ajuda habitual en els projectes d'altres estudis com ara...
© Sue Barr
Fala és un estudi d'arquitectura naïf amb seu a Porto, dirigit per Filipe Magalhães, Ana Luisa Soares i Ahmed Belkhodja. El taller, que es va fundar l'any 2013, treballa amb un optimisme metòdic en una àmplia gama de projectes, des de grans extensions fins a petits habitatges. Els projectes de Fala són una barreja de llenguatges formals, referències, cites i temes regulats per una obsessió per la claredat. La seva arquitectura és intuïtiva, retòrica, hedonista i postmoderna.
Fala ha participat en sessions acadèmiques a diferents universitats i institucions, inclosa l’Associació d’Arquitectura de Londres, la Graham Foundation de Chicago, el Centre de Belles Arts de Brussel·les, la Facultat d’Arquitectura de Versailles, a París, i la Casa della Architettura de Roma. Entre d'altres, Fala ha impartit classes a les facultats d'arquitectura de Venècia, Munic, Munster, Lieja i Bratislava. L'obra de l'estudi ha estat exposada a les biennals d'arquitectura de Venècia i Chicago.
Juan Antonio Serrano García és arquitecte per la Universitat de Granada des del 2009 i màster en projectes arquitectònics avançats per la Universitat Politècnica de Madrid des del 2012.
Va establir l'estudi d'arquitectura Serrano + Baquero juntament amb Paloma Baquero Masats el 2010, amb què desenvolupen projectes de diverses escales, entre els quals cal destacar: Escaparate horizontal, seleccionat a la III edició d'Arquia Próxima i a la Biennal Iberoamericana de disseny de 2012 i premiat als II Premis PR, els II Premis del Disseny a Andalusia i als premis 2A; 33 vidrios desplazados, finalista als premis Lamp i premiat als premis Aplus; Viaje al interior de un huerto, premiat en la categoria de projecte social dels premis Beyond Building 2015 i als premis 2A, finalista als Premis Enor i seleccionat a la Biennal Internacional de Paisatge...
Per inscriure una realització al programa arquia/próxima, primer s'ha de crear la realització des de l'àrea privada (àrea professional) i després afegir-ne la participació al programa arquia/próxima.
Per a més informació sobre la inscripció de la realització, vegeu el manual d'ajuda.
Està disponible també a l'àrea privada d'usuari.
