CRUZ Y ORTIZ
Arquitecte per l'Escola Superior d'Arquitectura de Madrid el 1974. Ha estat professor convidat als politècnics de Zuric i Lausana, a les Universitats de Harvard, Cornell i Columbia i a l'Escola d'Arquitectura de Pamplona. Ha ocupat la Càtedra Kenzo Tange de la GSD de Harvard. Des de l'any 2004, és professor honorari de la Universitat de Sevilla i ocupa la Càtedra Blanca de l'Escola d'Arquitectura. Va iniciar la seva activitat professional el 1971, al costat d'Antonio Cruz. Alguns dels seus projectes i obres més coneguts: Ampliació del Rijksmuseum d'Amsterdam, el Pavelló d'Espanya a l'Expo de Hannover 2000, l'Estadi de la Cartoixa de Sevilla, l'ampliació de l'estació de Ferrocarril SBB de Basilea, la Biblioteca Pública de Sevilla , l'Estadi de la Comunitat de Madrid, l'Estació d'Autobusos de Huelva, l'Estació de Ferrocarril de Santa Justa a Sevilla i l'Edifici d'Habitatges al carrer Doña María Coronel, també a Sevilla.
Antonio Cruz i Antonio Ortiz han rebut, entre d'altres, el Premi Nacional d'Arquitectura Espanyola, el Premio Ciudad de Sevilla, el Premio Ciudad de Madrid, Brunel 92 International Award, el Premi Construmat i el Premi de la Fundació C.E.O.E; han estat finalistes en dues ocasions del Premi Mies van der Rohe. Entre els seus últims reconeixements, hi trobem el Premio Andalucía de Arquitectura 2008, per l'Estació de Ferrocarril de Basilea. L'any 1997 van rebre la Medalla d'Or d'Andalusia per la seva trajectòria professional.
El treball de Creu i Ortiz ha estat àmpliament difós en les publicacions especialitzades principals i s'han editat diverses publicacions monogràfiques sobre la seva obra (Tanais Edicions, Princeton Architectural Press, Birkhäuser, A&V i Gustavo Gili). Així mateix, s'han celebrat exposicions sobre el seu treball a Zuric (ETH), a Berna (Amthaus), a Lausanne (EPFL), a Bolzano (Ordine degli Architetti), a Boston (Harvard, Graduate School of Design), a Berlín (Aedes East Gallery), i a Sevilla i Granada (Junta d'Andalusia).