Juan Domingo Santos
(Granada, 1961) és arquitecte per l'Escola d'Arquitectura de Sevilla (1986), professor de projectes arquitectònics a l'Escola d'Arquitectura de Granada des de 1994, professor visitant en la Technischen Univertät München (Alemanya, 2010) i ha estat professor convidat en diverses escoles d'arquitectura nacionals i internacionals.
Amb el seu treball, desenvolupa una línia d'investigació entorn de la intervenció arquitectònica sobre el patrimoni i els paisatges en transformació. Els seus projectes i obres han estat seleccionats en exposicions internacionals i nacionals com On-Site, New Architecture in Spain organitzada pel MoMA de Nova York; la 7a Biennale di Architettura di Venècia i en la Biennal d'Arquitectura Espanyola (1993-1994 i 2010-2011), entre d'altres. Ha estat nominat als Premis Mies van der Rohe, ha guanyat el premi Enor i obtingut reconeixement d'Arquitectura en la XI Biennal d'Arquitectura i Urbanisme Espanyola, i premi en la VIII Biennal Iberoamericana d'Arquitectura i Urbanisme.
Recentment ha guanyat amb Álvaro Siza el concurs internacional Atrio de La Alhambra.
El seu llibre “La tradición innovada. Escritos sobre regresión y modernidad” publicat per la Fundació Arquia en la seva col·lecció Arquia/Tesis ha guanyat el premi FAD de Pensament i Crítica de l'any 2014.
El seu estudi es troba a la torre alcoholera d'una antiga fàbrica de sucre a Granada, que recupera a través d'un projecte de revitalització d'un espai industrial com a lloc per a viure i treballar, un lloc que ha condicionat la seva manera d'entendre la relació entre arquitectura i patrimoni, i una activitat que al temps s'ha revelat com una acció de rescat d'aquest recinte industrial abandonat. Sobre aquest tema ha realitzat el curtmetratge Un encuentro juntament amb el director de cinema Juan S. Bollaín, que relata la seva ocupació de la fàbrica i les experiències dutes a terme des de la seva ocupació en 1986.