La jornada de celebració del lliurament de Beques 2015 va tenir lloc el dijous dia 22 d'octubre a la Sala d'Actes de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. Van participar en l'acte l'arquitecte Juan Domingo Santos, jurat del concurs de Beques 2015 amb la conferència titulada "Una torre para volar", i l'arquitecte Jordi Badía amb la presentació del tema del concurs 2016 titulat "Una capilla laica".
(Granada, 1961) és arquitecte per l'Escola d'Arquitectura de Sevilla (1986), professor de projectes arquitectònics a l'Escola d'Arquitectura de Granada des de 1994, professor visitant en la Technischen Univertät München (Alemanya, 2010) i ha estat professor convidat en diverses escoles d'arquitectura nacionals i internacionals.
Amb el seu treball, desenvolupa una línia d'investigació entorn de la intervenció arquitectònica sobre el patrimoni i els paisatges en transformació. Els seus projectes i obres han estat seleccionats en exposicions internacionals i nacionals com On-Site, New Architecture in Spain organitzada pel MoMA de Nova York; la 7a Biennale di Architettura di Venècia i en la Biennal d'Arquitectura Espanyola (1993-1994 i 2010-2011), entre d'altres. Ha estat nominat als Premis Mies van der Rohe, ha guanyat el premi Enor i obtingut reconeixement d'Arquitectura en la XI Biennal d'Arquitectura i Urbanisme Espanyola, i premi en la VIII Biennal Iberoamericana d'Arquitectura i Urbanisme.
Recentment ha guanyat amb Álvaro Siza el concurs internacional Atrio de La Alhambra
El seu llibre “La tradición innovada. Escritos sobre regresión y modernidad” publicat per la Fundació Arquia en la seva col·lecció Arquia/Tesis ha guanyat el premi FAD de Pensament i Crítica de l'any 2014.
El seu estudi es troba a la torre alcoholera d'una antiga fàbrica de sucre a Granada, que recupera a través d'un projecte de revitalització d'un espai industrial com a lloc per a viure i treballar, un lloc que ha condicionat la seva manera d'entendre la relació entre arquitectura i patrimoni, i una activitat que al temps s'ha revelat com una acció de rescat d'aquest recinte industrial abandonat. Sobre aquest tema ha realitzat el curtmetratge Un encuentro juntament amb el director de cinema Juan S. Bollaín, que relata la seva ocupació de la fàbrica i les experiències dutes a terme des de la seva ocupació en 1986.
Barcelona 1961. Arquitecte per l'ETSAB des del 1989.
Fundador i director de l'estudi d'arquitectura BAAS, combina la seva labor professional com a arquitecte amb la de professor del Departament de Projectes Arquitectònics de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB).
També col·labora com a articulista en el periòdic ARA, i és editor del blog d'arquitectura HIC. Juntament amb Félix Arranz, va ser comissari de VOGADORS, l'exposició que va representar a Catalunya i Balears en la 13a Biennal d'Arquitectura de Venècia 2012.
Entre les seves obres més recents es troba el Museu Can Framis (Premi Ciutat de Barcelona 2009 i Premi FAD de l'Opinió), la rehabilitació de la fàbrica Oliva Artés com a Museu d'Història de Barcelona MUHBA, l'edifici d'oficines ALTA DIAGONAL i la seu del FAD.
En aquests moments, l'estudi està construint, entre altres projectes, la universitat de cinema, ràdio i televisió a la ciutat de Katowice en el sud de Polònia, la seu del Barcelona Supercomputing Center a Barcelona i un edifici d'habitatges a Palma de Mallorca.
www.baas.cat/es
Una capilla laica
Un espai de silencio dins de una gran ciutat.
Un lloc de meditació, calma i reflexió que t'aïlla de la velocitat i el soroll de l'entorn i et col·loca a una situació espiritual particularment sensible.
Tots hem experimentat aquest efecte quan, passejant per una gran ciutat, decidirem entrar a una església i reposar un instant. L'experiència física i sensorial et transforma durant uns minuts. La temperatura és diferent de l'exterior, especialment agradable a l'estiu quan pot ser uns quants graus més fresca. Els ulls s'han d'adaptar a la penombra i poden trigar uns segons a fer-ho, durant els quals t'atures i esperes. Quan tornes a recuperar la marxa sents només el ressò de les teves passes i aquesta és la màxima expressió del silenci. L'olor de cera cremada i encens et transporten a una espiritualitat connectada a la teva infantesa…
Una experiència semblant a la que pots experimentar quan després d'una llarga ascensió a una muntanya, trobes una capelleta al cim i decideixes entrar-hi. Solitud i silenci.
La proposta és dissenyar un lloc que proporcioni aquest tipus d'experiències a la gran ciutat. Una cambra de buit.
Es proposa un emplaçament al centre d'una gran ciutat. La plaça de les Glòries a Barcelona. Un gran buit urbà que serà a un futur un gran parc metropolità. La peça hi haurà, doncs, atendre la situació provisional actual de l'emplaçament, però amb la mirada posada al futur, quan l'arquitectura quedi plenament integrada dins el paisatge del parc.
Per a això es prendrà com punt de partida el projecte guanyador del concurs arquitectònic convocat per l'Ajuntament de Barcelona, obra de l'Agence TER i Ana Coello.
La situació exacta de la peça hi haurà d'escollir cada projectista dins d'aquest àmbit situat entre els carrers Cartagena, Badajoz, Consell de Cent i Bolívia.
La mida també queda oberta al criteri de cada autor, però haurà de ser reduït, paregut al d'una capelleta.
Les referències que poden il·lustrar aquest enunciat poden ser molt variades: la sala de reflexió d'Antoni Tàpies a la UPF, la capella Rothko a Houston, la capella de camp Bruder Klaus de Peter Zumthor, el projecte de la muntanya Tindaya de Chillida, el Sonsbeek pavilion d'Aldo van Eyck, la MIT Chapel de Saarinen, etc.
Arquitectures totes elles molt marcades per la matèria que les construeix. Espais interiors aïllats de l'exterior on la façana adquireix un paper subordinat.
Una ocasió para retrobar els valors essencials de l'arquitectura i el seu potencial per a transformar l'esperit humà.
Material de lliurament.
Un arxiu .pdf en format DIN A3 que contingui:
3 pàgines, com a màxim, amb la informació que l'autor estimi necessària per explicar el projecte: emplaçament; plantes, seccions i alçats a escala; croquis, esquemes o diagrames; fotografies de maqueta, imatges renderitzades, perspectives o fotomuntatges i una petita memòria.
El pes màxim de l'arxiu PDF serà de 5Mb.
L'extensió de la memòria serà com a màxim de 500 paraules i hi haurà de venir inclosa dins una de les pàgines.
