Programa:
Fa unes setmanes vaig visitar a París una exposició d'arquitectura, molt interessant, sobre el treball del jove arquitecte japonès Junya Ishigami. En una entrevista en vídeo que acompanya l'exposició, afirma (cito de memòria) que l'arquitecte és un "guia turístic". Aquesta afirmació primer em va escandalitzar. Després, pensant-ho millor, em va semblar una idea interessant: imaginar que els arquitectes anaven viatjant i coneixent el món que poc a poc van revelant!
Demanem que ens mostrin un lloc construït o natural que, amb un mínim d'intervenció, pugui configurar una casa discreta.
“...el vell gest de l'speculum platònic, el de dividir la realitat, no entre la falsedat i la veritat, sinó entre el que efectivament és, i les virtualitats que conté, invisibles. Un arbre, aquest arbre, si no se'l fotografia, segueix enviant les seves imatges; com afirma Bergson: "Com no veiem que la fotografia, si existeix, ja està presa, extreta en l'interior mateix de les coses i per a tots els punts de l'espai? Cap metafísica, cap física fins i tot, pot sostreure's a aquesta conclusió." (Henri Bergson, Matière et mémoire, París, PUF, 1939, p. 22)”
José Bragança de Miranda, ph.01 – Jorge Molder: A fotografia como incisão. Lisboa, Imprensa Nacional-Casa da Moeda, 2017, p.9