En un context d'urbanització sense precedents, l'arquitectura contemporània demana plantes compactes que limitin l'impacte de la ciutat en l'entorn. Això ha generat una profusió d'edificis en alçada que no són aliens a l'ús residencial. Atès el risc d'abandonament de l'escala humana en aquest habitatge d'alta densitat, on la monòtona repetició d'apartaments apilats uns sobre els altres sense un criteri vertebrador sol estar acompanyada de tècniques industrialitzades com murs cortina i pells monolítiques homogènies, aquest concurs explora la façana com a element clau de la innovació, que encarna la nova cara d'un urbanisme antropocèntric i integrador, sostenible des del punt de vista mediambiental, social i econòmic.
La façana d'un edifici és un element arquitectònic fonamental que estableix una transició entre l'interior i l'exterior, entre la privacitat de l'individu i l'espai col·lectiu de la ciutat, entre unes condicions ambientals manipulables i un clima canviant al llarg de les estacions, amb una incidència que es pot controlar mitjançant volades o dispositius de protecció solar. Però la «pell» de l'edifici també podria ser un volum de més gruix, un espai habitable de transició a l'estil dels balcons i galeries d'abans, però actualitzat. La seva materialitat podria incorporar nous aspectes, com la creixent preocupació per l'efecte dels edificis en el medi ambient, la generació de residus o els materials de baix consum energètic. També podria ser un element viu capaç d'evolucionar al llarg del temps d'acord amb les exigències de la transformació de la ciutat. I no hauria d'oblidar la porositat necessària perquè l'organisme que acull pugui intercanviar aire amb l'exterior. Les façanes del futur haurien d'aprofitar el seu potencial per captar energia solar o aigua de pluja, per facilitar el contacte amb la natura mitjançant horts urbans. La repetició d'unitats residencials en els edificis en alçada, que podria donar lloc a la monotonia i la dilució de la identitat de l'individu en la col·lectivitat, ens planteja un nou desafiament a què hem de fer front amb eines que anticipin el futur de la façana residencial, com poden ser l'expressió artística i intel·lectual basada en les seves condicions formals o la interiorització dels aspectes relatius a la percepció i escala humanes. Aquest futur, que es pot veure reflectit en el rostre de l'hàbitat construït, sintonitza amb els valors socials emergents: la preocupació pels problemes socials, l'escala humana i l'expressió individual en relació amb la identitat, la imatge de l'individu i el lloc que ocupa en la societat o les decisions materials i tecnològiques que sustenten les definicions espacials dels buits en l'arquitectura.
Mitjançant un equilibri entre els complexos condicionants exposats que derivi en una solució sintètica que englobi tots aquests aspectes, es demana una proposta innovadora de façana per a aquesta tipologia d'habitatge col·lectiu en alçada. Es concep la façana com el límit entre allò que s'ha construït i allò que no s'ha construït, com una espurna de la imatge de la ciutat futura. La proposta ha de detallar una àrea de quatre altures i quatre habitacions per altura, extreta d'un esquema més ampli ideat pel participant. Les consideracions sobre la mida i l'alçada dels espais interiors, així com les condicions climàtiques, queden a criteri dels participants, tot i que s'han de reflectir a la proposta.
Lliurament:
• Títol i text de 100 paraules
• Alçat i fotografies de la maqueta física a escala 1:200 d'una façana d'edifici residencial en alçada de 12 a 18 plantes en un emplaçament urbà
• Plantes, secció, alçat i maqueta física a escala 1:50 d'una zona més detallada, amb una alçada de 4 plantes i una amplada de 4 habitacions
• Llistat de materials i sistemes constructius que reflecteixi les solucions i infraestructures adoptades
• 1 vista de l'ambient interior, 1 vista que mostri l'aspecte exterior
Anupama Kundoo, Berlín, 10 de juny de 2019.