Arne Jacobsen

Arne Jacobsen

Dibuixos 1958-1965

Arne Jacobsen era un gran dibuixant. En la seva època formativa, la Facultat d'Arquitectura entenia el dibuix com una eina imprescindible per al domini de la professió. No era únicament un mecanisme hàbil mitjançant el qual estudiants i arquitectes aconseguirien enlluernar l'observador amb un fals virtuosisme diferenciat respecte d'altres disciplines.

El dibuix aconseguia insistir en el rigor geomètric i en l'estudi espacial del projecte, materialitzar-ne la realitat física i aprofundir en la lògica constructiva, comprovar-ne la viabilitat, les textures, contrastos i colors, i plasmar definitivament aquestes inquietuds en una realitat global final.

Era una actitud cultural de l'entorn, on els llibres de viatges, les anotacions i l'anàlisi de la realitat assumien la seva veritable dimensió, la que haguessin de tenir.

La mirada es convertia en una eina de treball. Era la qualitat principal de l'ull analític; l'habilitat ja no es reduïa a la mera destresa de la mà.

Jacobsen tenia aquesta doble virtut dels arquitectes de la seva generació: la sensibilitat de saber veure i l'habilitat de saber-ho expressar convenientment, una cosa totalment imprescindible al món de l'arquitectura.

El material de l'exposició està format per 30 panells d'alumini de 100 x 100 cm amb 29 reproduccions fotogràfiques (metacrilat mat antireflector).

Félix Solaguren-Beascoa de Corral (Bilbao, 30 de setembre de 1956) és doctor en arquitectura per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona i professor titular de projectes arquitectònics de la Universitat Politècnica de Catalunya des del 1990.