La Fundació Arquia va celebrar el 22 d'octubre de 2020, dintre del marc del VII Festival Arquia/Pròxima, la XXI edició de la seva cerimònia anual de lliurament de beques, aquesta vegada, en format virtual a través de la plataforma dissenyada per Space Popular inspirada en la ciutat de Barcelona. La cerimònia va ser precedida per la taula institucional amb l'Iñaqui Carnicero, director general d'Arquitectura i Agenda Urbana del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana. A la cerimònia es va reconèixer el treball dels estudiants i joves arquitectes més prometedors del país, i es van lliurar 35 beques per a realitzar pràctiques professionals en estudis europeus d'arquitectura i altres destinacions i un beca d'investigació a Nova York. La plataforma digital, que es podrà continuar de visitar durant els propers mesos, comptaba amb una sala dedicada a les participacions guanyadores del concurs de beques 2021.
El festival va contemplar un ampli programa de debats, converses i presentacions amb els estudis seleccionats del programa Arquia/Pròxima, així com altres convidats com Peter Cook, Carme Pinós i Anupama Kundoo.
L'arquitecta índia amb el seu estudi a Berlin, Anupama Kundoo, jurat del concurs de beques de l'edició 2020, va presentar a la conferència Taking time el seu treball més recent i l'exposició homònima recentment inaugurada al Louisana Museum Modern Art de Copenhaguen. D'una altra banda, Carme Pinós, la nova jurat del concurs de beques de la propera edició 2021, va presentar el tema del concurs sota el lema Viure i conviure. Pensar la ciudad. Alternativas a la manzana Cerdà, o no.
Anupama Kundoo (Pune, Índia 1967) és una arquitecta reconeguda internacionalment pel seu treball experimental sobre els materials i l'impacte al medi ambient. És una de les exponents més destacades d'una nova generació d'arquitectes de països perifèrics preocupats en buscar solucions que millorin l'hàbitat de les majories i no d'unes minories concretes.
Va fundar el seu estudi el 1990 a Auroville, Índia. El seu treball s'ha centrat sempre en la investigació de materials i en l'experimentació per produir una arquitectura d'impacte ambiental baix i adequada al context socioeconòmic. Un enfocament innovador per a l'arquitectura, que es basa en una intensa investigació i una experimentació en el desenvolupament de tecnologies de la construcció i en la integració de solucions d'eficiència energètica i de l'ús de l'aigua en prototips d'edificis per a que siguin respectuosos amb el medi ambient i socioeconòmicament viables.
Carme Pinós (Barcelona, 1954), llicenciada en arquitectura i urbanisme a l'ETSA de Barcelona, va fundar un estudi juntament amb Enric Miralles amb qui va aconseguir reconeixement internacional amb projectes com el cementiri d'Igualada. El 1991 va establir el seu propi estudi d'arquitectura on va abordar una gran varietat de projectes que comprenen des de reformes urbanes i obra pública fins a disseny de mobiliari. La seva actitud arriscada i d'investigació constant li ha aportat reconeixement al món i li ha servit per portar el nom de l'arquitectura catalana a Europa i el continent americà.
Entre els seus projectes recents destaquen el conjunt al centre històric de Barcelona, que comprèn la plaça de la Gardunya, l'escola d'art Massana i la façana posterior del mercat de la Boqueria; l'Edifici de Departaments al campus WU de Viena, la delegació de la Generalitat de Catalunya a Tortosa i les torres d'oficines Cube I i Cube II a Guadalajara.
Vivir y convivir. Pensar la ciudad. Alternativas a la manzana Cerdà, o no.
El coronavirus ens ha fet descobrir coses que, espero, no oblidem. Una ha estat la possibilitat del teletreball que, intueixo, en un futur es combinarà amb el treball presencial. Una altra és el descobriment, per a molts, del significat de barri: dia rere dia s'han vist i reconegut els veïns i veïnes mentre aplaudien als balcons o feien cua a les botigues de proximitat. Els barris eren plens de veïns i no només de residents.
Proposo repensar la ciutat, repensar els habitatges. Vull que els candidats treballin lliures d'ordenances, només amb el sentit comú i la responsabilitat que implica crear espais de relació i convivència — així com de pensar en el medi ambient.
He escollit una zona amb influència de la trama Cerdà, però amb la possibilitat d'oferir alternatives.
El territori és prou extens i està prou ben comunicat per poder repensar la ciutat, tant a nivell de programa com en volumetria i connexions.
No és només una reflexió sobre la trama urbana, també és un treball d'arquitectura. El concursant haurà de pensar el tipus d'habitatge i de comerç, i també els espais públics, tant els oberts com els tancats.
Es demana un mínim de 70.000 m2 construïts, i que el concursant reflexioni sobre el grau de densitat i la relació amb el programa.
Recordem que la idea és reflexionar sobre la ciutat i no tant sobre el disseny d'uns edificis, tot i que deixem que el concursant sigui lliure d'arribar a la definició arquitectònica que consideri necessària per explicar la seva proposta.
SOLAR:
Quatre illes compreses entre el c/ Pere IV i el c/ Fluvià a l'oest, i el c/ Selva de Mar i el c/ Veneçuela a l'est. És un projecte teòric, per la qual cosa considerem que el solar està lliure d'edificacions que s'hagin de conservar.
MATERIAL REQUERIT:
- Documentació gràfica de la proposta a nivell d'avantprojecte en format A3.
- Memòria explicativa amb esquemes i reflexions en format A4.
Es valorarà més la singularitat i el rigor del pensament exposat de manera clara que no pas la quantitat d'informació presentada.
Carme Pinós, 2020
