Rafael Aburto

Rafael Aburto

Arquitecte

No es tracta, sens dubte, d'una exposició d'arquitectura convencional. Al contrari, es tracta de mostrar sense prejudicis ni apriorismes un llegat arquitectònic sorprenent i diferent, ni millor ni pitjor, a fi d'enriquir el dipòsit de l'arquitectura moderna espanyola. La seva formulació historiogràfica, avui una mica anquilosada, s'ha de modernitzar amb la inclusió d'arquitectures i arquitectes que, com Aburto, van conquerir la modernitat —l'altra modernitat— des de posicions menys ortodoxes però igualment vàlides.

Rafael Aburto havia estat fonamentalment una incògnita: un personatge lateral, insòlit i excepcional. No obstant això, acostar-se a la seva trajectòria implica descobrir un cabal creatiu imponent que abasta totes les facetes de la seva activitat, difícilment delimitables, des de la pintura a l'arquitectura, passant per la tasca teòrica i crítica. Perquè en Aburto els traços de la producció, sigui quina sigui, es confonen amb els de la personalitat. És un artista, un home en actitud de recerca, insatisfet i incòmode amb la conjuntura immediata. Per això la seva arquitectura no és fàcil de catalogar, debatent-se entre les darreres manifestacions d'un academicisme emmascarat i els ideals revisionistes de la tardomodernitat.

L'exposició es compon de 8 caixes que serveixen, alhora, com a contenidors per al transport i com a suport per a l'exhibició del contingut. El contrast entre la duresa exterior de l'embolcall i el món interior sorprenent i fogós també és molt característic de la manera de fer d'Aburto.