Utilizamos cookies y tecnologías similares propias y de terceros, de sesión o persistentes, para hacer funcionar de manera segura nuestra plataforma y personalizar su contenido. Igualmente, utilizamos cookies para medir y obtener datos de la navegación que realizas y para ajustar la publicidad a tus gustos y preferencias. Puedes modificar tus opciones de consentimiento en cualquier momento visitando nuestra Política de Cookies y obtener más información haciendo clic aquí.
No té sentit plantejar que les pantalles siguin el lloc on pugui veure's el que succeirà en el futur. La ciència ficció cinematogràfica, com la literària, empra el futur per explicar i analitzar el present en què va ser plantejada. L'arquitectura i les ciutats que mostren les pel·lícules que succeïen en un futur que ja va passar, com Una fantasía del porvenir (Just Imagine), que succeïa en 1980, no són les que realment van existir, però això no impedeix que les seves morfologies siguin fonamentals per a comprendre el moment en què es van rodar.
La vida futura (Things to Come), basada en una novel·la del visionari H. G. Wells, adverteix sobre els perills de la Segona Guerra Mundial que esclataria tres anys després de la seva estrena, mostrant un planeta destruït ple de les sempre suggeridores ruïnes de les edificacions del segle XX, però a més planteja per a l'any 2036 una megaciutat nova, que a l'inrevés de la proposta per Fritz Lang per al 2027 en Metrópolis, és completament subterrània, com El túnel trasatlántico (The Tunnel), una urbs on, com li diu un ancià a una nena, ja no són necessàries les finestres, una mescla de distòpia i utopia que aconsegueix una pel·lícula singular. No s'ha d'oblidar que La vida futura està dirigida per un gran professional de l'escenografia, el primer “production designer”, William Cameron Menzies, en ella, a més de l'arquitectura i la ciutat del futur, es pot gaudir d'una seqüència fonamental: la construcció de la metròpolis subterrània, deguda a la conjunció de László Moholy-Nagy (no deixin de veure el seu documental Impressionen vom alten Marseiller Hafen) i el compositor Arthur Bliss, i que s'ha de gaudir situant-se en els anys trenta del segle passat, però sense oblidar que sempre pot aveïnar-se alguna catàstrofe.