Quan neixes en una ciutat com Gènova, creixes amb el mar Mediterrani de fons, amb un desig constant de descobrir què hi ha més enllà...
Us presentem l'avanç del documental 'Conversaciones con Renzo Piano' de la col·lecció arquia/maestros. En breu estarà disponible per a la venda al web de la Fundación Arquia.
Renzo Piano (Gènova, 1937-). Renzo Piano, un dels arquitectes més importants del nostre temps, va ser coautor, juntament amb Richard Rogers, del mític Centre Pompidou quan tots dos eren molt joves, i des d'aleshores ha desenvolupat una carrera orientada per la innovació tècnica i la sensibilitat social. La seva familiaritat amb la construcció li ha permès reconciliar els valors estètics amb els tecnològics en una infinitat d'obres repartides per cinc continents i caracteritzades per la lleugeresa, la lluminositat i la dimensió cultural. Edificis titànics i, no obstant això, lleugers, com l'aeroport de Kansai a la badia d'Osaka, la seu del The New York Times o el Shard londinenc, se sumen a museus emocionants i exactes com la Menil Collection a Houston, la Fundació Beyeler a Basilea o el nou Whitney novaiorquès, projectes tots en què s'han beneficiat del treball coral dels seus estudis a París i Gènova i del suport intel·ligent de clients obstinats amb l'excel·lència. En la conversa amb Luis Fernández-Galiano que es va gravar a la seva casa i estudi de Punta Nau, Piano recorre la seva biografia des dels primers passos, marcats pel seu pare constructor o la influència de mestres pròxims, com Franco Albini, i més llunyans, com Buckminster Fuller, Frei Otto o Jean Prouvé, fins a les obres més recents als Estats Units o a Europa, on ha pogut competir amb el Louis Kahn del Museu Kimbell o el Le Corbusier de Ronchamp. Davant del Mediterrani que inspira el seu esperit de navegant, l'arquitecte reitera el seu compromís amb els usuaris dels seus edificis i glossa la seva darrera obra inaugurada, el Centre Botín, que s'erigeix davant de la badia de Santander.
