Eduardo Souto de Moura va néixer a Porto (Portugal) el 25 de juliol de 1952.
Es va llicenciar en arquitectura a l'Escola Superior de Belles Arts de Porto el 1980.
Va col·laborar amb l'arquitecte Noé Dinis el 1974.
Va col·laborar amb l'arquitecte Álvaro Siza Vieira des del 1975 fins al 1979.
Va col·laborar amb l'arquitecte Fernandes de Sá des del 1979 fins al 1980.
Del 1981 al 1991 va treballar com a professor assistent del curs d'arquitectura a la FAUP.
Va iniciar l'activitat com a professional liberal el 1980.
Professor convidat a París-Belleville, Harvard, Dublín, Zuric, Lausanne i Mantova.
Ha rebut diversos premis i ha participat en diversos seminaris i conferències a Portugal i a l'estranger. El 2011 rep el Premi Pritzker, el 2013 el Premi Wolf i el 2017 el Premi Piranesi.
João Luís Carrilho da Graça (Portalegre, 1952) es va llicenciar en arquitectura a l'Escola Superior de Belles Arts de Lisboa el 1977 i des d'aleshores dirigeix el seu propi taller. Va ser assistent a la Facultat d'Arquitectura de la Universitat Tècnica de Lisboa entre 1977 i 1992, on va ensenyar alternativament l'assignatura de projectes del primer i de l'últim any curricular.
El 9 de juliol de 1999 se li va atorgar la distinció de Gran-Oficial de l'Ordre del Mèrit.
És professor convidat al Departament d'Arquitectura de la Universitat Autònoma de Lisboa des del 2001 i al Departament d'Arquitectura de la Universitat d'Évora des del 2005. També va ser professor convidat a l'Escola d'Arquitectura de la Universitat de Navarra entre 2007 i 2010.
Va ser professor convidat a seminaris i conferències sobre el seu treball en diverses universitats, especialment a Barcelona, Sevilla, Lisboa, Roma, Milà, Torí, Verona, Ciutat de Mèxic, Viena, Aquisgrà (Alemanya) i Porto.
Ponte Visconteo. Valeggio Sul Mincio, Itàlia
Programa:
fa unes setmanes vaig visitar a París una exposició d'arquitectura, molt interessant, sobre la feina del jove arquitecte japonès Junya Ishigami. En una entrevista en vídeo que acompanya l'exposició, afirma (cito de memòria) que l'arquitecte és un «guia turístic». Aquesta afirmació primer em va escandalitzar. Després, pensant-ho millor, em va semblar una idea interessant: imaginar que els arquitectes anaven viatjant i coneixent el món que poc a poc van revelant!
Demanem que ens mostrin un lloc construït o natural que, amb un mínim d'intervenció, pugui configurar una casa discreta.
«...el El viejo gesto del speculum platónico, el de dividir lo real, no entre lo falso y lo verdadero, sino entre lo que efectivamente es, y las virtualidades que contiene, invisibles. Un árbol, este árbol, si no es fotografiado, sigue enviando sus imágenes; como afirma Bergson: "¿cómo no ver que la fotografía, si ella existe, ya está tomada, sacada en el interior mismo de las cosas y para todos los puntos del espacio? Ninguna metafísica, ninguna física incluso, puede sustraerse a esta conclusión.» (Henri Bergson, Matière et mémoire, París, PUF, 1939, p. 22)»
José Bragança de Miranda, ph.01 – Jorge Molder: A fotografia como incisão. Lisboa, Imprensa Nacional-Casa da Moeda, 2017, p.9
