João Luís Carrilho da Graça neix a Portugal en 1952, i és arquitecte des de 1977.
Premis i distincions: Premi de l'Associació Internacional de Crítics d'Art (1992), Premi Secil de Arquitectura, Portugal (1994), Premi Valmor, Portugal (1998, 2008, 2010), Premi FAD, Espanya (1999), Ordre del Mèrit de la República Portuguesa (1999), Premi Biennal Internacional de la Luz – Luzboa (2004), Premi Pessoa, Portugal (2008), Premi Piranesi - Prix de Rome (2010), Orden des Arts et des Lettres de la República Francesa – Chevalier (2010), Medalla de l'Acadèmia d'Arquitectura, París (2012); Premi Internacional d'Arquitectura Sacra – Frate - Sole (2012), Premi Biennal Iberoamericana d'Arquitectura i Urbanisme (2012), International Fellowship del Royal Institute of British Architects (2015), Membre Honorari de l'Ordre dels Arquitectes, Portugal (2015), Premi Biennal Internacional d'Arquitectura de Buenos Aires (2018), Premi Leon Battista Alberti del Politecnico di Milano, Campus de Mantova, Itália (2018), Premi arpaFil, Guadalajara, México (2018).
Seleccionat per al premi europeu d'arquitectura Mies van der Rohe en diverses ocasions.
Va participar en la representació oficial de Portugal en la 12a, 13a i 16a Biennal d'Arquitectura de Venècia i de l'exposició central de la 15a Biennal.
Professor de la Facultat d'Arquitectura de la Universitat de Lisboa entre 1977 i 1992 i posteriorment, entre 2014 i 2019; de la Universitat Autònoma de Lisboa entre 2001 i 2010; de la Universitat de Évora entre 2005 i 2013; de la Universitat de Navarra entre 2005 i 2015; de la Cornell University, Nova York, en 2015. Actualment, és professor en la Càtedra Unesco Leon
Battista Alberti del Campus de Mantova del Politècnic de Milà.
Doctor Honoris Causa per la Facultat d'Arquitectura de la Universitat de Lisboa.
Anupama Kundoo és una arquitecta reconeguda internacionalment el treball experimental de la qual sobre els materials i l'impacte en l'ambient és internacionalment reconegut. És una de les exponents més destacades d'una nova generació d'arquitectes de països perifèrics preocupats en buscar solucions que millorin l'hàbitat de les majories i no d'unes minories concretes.
Va fundar el seu estudi el 1990 a Auroville, Índia. El seu treball s'ha centrat sempre en la investigació de materials i en l'experimentació per produir una arquitectura d'impacte ambiental baix i adequada al context socioeconòmic. Un enfocament innovador per a l'arquitectura, que es basa en una intensa investigació i experimentació en el desenvolupament de tecnologies de la construcció i en la integració de solucions d'eficiència energètica i de l'ús de l'aigua a prototips d'edificis que resultin mediambientalment i socioeconòmicament amigables.
31-35 rue Saint-Ambroise, Roger Anger, París. © Aurovici Sercomanens
En un context d'urbanització sense precedents, l'arquitectura contemporània demanda plantes compactes que limitin l'impacte de la ciutat en l'entorn. Això ha generat una profusió d'edificis en altura que no són aliens a l'ús residencial. Atès el risc d'abandó de l'escala humana en aquest habitatge d'alta densitat, on la monòtona repetició d'apartaments apilats els uns sobre els altres sense un criteri vertebrador sol estar acompanyada de tècniques industrialitzades com a murs cortina i pells monolítiques homogènies, aquest concurs explora la façana com a element clau de la innovació, que encarna el nou rostre d'un urbanisme antropocèntric i integrador, sostenible des del punt de vista mediambiental, social i econòmic.
La façana d'un edifici és un element arquitectònic fonamental que estableix una transició entre l'interior i l'exterior, entre la privacitat de l'individu i l'espai col·lectiu de la ciutat, entre unes condicions ambientals manipulables i un clima canviant al llarg de les estacions, la incidència de les quals pot controlar-se mitjançant voladissos o dispositius de protecció solar. Però la «pell» de l'edifici també podria ser un volum de més espessor, un espai habitable de transició a l'estil dels balcons i galeries d'abans, però actualitzat. La seva materialitat podria incorporar nous aspectes, com la creixent preocupació per l'efecte dels edificis en el medi ambient, la generació de residus o els materials de baix consum energètic. També podria ser un element viu capaç d'evolucionar al llarg del temps segons ho exigeixi la transformació de la ciutat. I no hauria d'oblidar la porositat necessària perquè aquest organisme que alberga pugui intercanviar aire amb l'exterior. Les façanes del futur haurien d'aprofitar el seu potencial per captar energia solar o aigua de pluja, per tal de facilitar el contacte amb la natura mitjançant horts urbans. La repetició d'unitats residencials en els edificis en altura, que podria donar lloc a la monotonia i la dilució de la identitat de l'individu en la col·lectivitat, ens planteja un nou desafiament al qual hem de fer front amb eines que anticipin el futur de la façana residencial, com poden ser l'expressió artística i intel·lectual basada en les seves condicions formals o la interiorització dels aspectes relatius a la percepció i escala humanes. Aquest futur, que pot veure's reflectit en el rostre de l'hàbitat construït, sintonitza amb els valors socials emergents: la preocupació pels problemes socials, l'escala humana i l'expressió individual en relació amb la identitat, la imatge de l'individu i el lloc que ocupa en la societat o les decisions materials i tecnològiques que sustenten les definicions espacials dels buits en l'arquitectura.
Mitjançant un equilibri entre els complexos condicionants exposats que derivi en una solució sintètica que englobi tots aquests aspectes, es demana una proposta innovadora de façana per a aquesta tipologia d'habitatge col·lectiu en altura. Es concep la façana com el límit entre la cosa construïda i la cosa no construïda, com un flaix de la imatge de la ciutat futura. La proposta detallarà una àrea de quatre altures i quatre habitacions per altura, extreta d'un esquema més ampli ideat pel participant. Les consideracions sobre la grandària i l'alçada dels espais interiors, així com les condicions climàtiques, quedaran a elecció dels participants, encara que hauran de reflectir-se en la proposta.
